YA NO ESTÁ "TAN BIEN ATADO"

L'error que jo personalment puc reconèixer al sobiranisme, i concretament al govern de Puigdemont, ha estat, no tenir errors.

Aquest simple fet, ha alimentat i esbojarrat a les feres de l'Estat, ha trencat els esquemes del PP i Ciutadans, també ho ha fet de la justícia espanyola i la Casa Reial, i en definitiva als poders de l'Estat. Hem pogut observar amb els nostres propis ulls, com els del "todo está atado y bien atado", no ho tenien "tan bien atado", el fracàs estrepitós dels poders de l'Estat ha estat excepcional i molt positiu per a les aspiracions del projecte de construcció republicana.

He començat dient, que l'error del sobiranisme, ha estat no tenir errors, ja que ha alimentat un sentiment ultranacionalista i ultraconservador arreu de l'Estat, que fa olor a temps que fóra bo no recordar. Ha crescut l'extrema dreta i el feixisme, uns moviments violents i irracionals, que a l'Estat Espanyol, gaudeixen d'impunitat.

El fet de que el Govern de Puigdemont i Junqueras, actués tant serenament i amb fermes conviccions democràtiques els va fer enfadar. I a més a més que l'1-O sortís tan bé, ha fet que els sentiments feixistes i venjatius de part de l'espanyolisme més arcaic i radical deixés d'estar reprimit i passi a l'acció. En canvi, el dia 1 d'octubre i tots els posteriors, el poble de Catalunya va actuar i ho segueix fent, com ho ha de fer i com ho fa un poble madur i democràticament avançat. Defensant sempre i per sobre de tot, la pau, la llibertat i la democràcia.

Podem estar totes i tots orgullosos de nosaltres mateixos, perquè el que hem fet i el que estem fent és històric i molt més ho serà el que ens queda per fer, perquè encara ens queda camí per recórrer i l'hem de recórrer units, ja que la unitat i la uniformitat, dins de la mida possible, és essencial en les nostres accions, que ens duran a la victòria, que és la República Catalana.

També podem donar-nos per satisfets, tot i que encara no del tot, perquè hem fet enfadar a la fera, ha reviscut el feixisme d'Estat, els que s'alineaven amb el discurs dels que ho tenien "todo atado y bien atado", i això vol dir que estem fent quelcom important.

Estem observant la realitat, que és el desmantellament de la paradeta, la paradeta que alguns consideraven inamovible i va dissenyar-se perquè així fos, però no està essent així, i això no ho poden permetre i alguns estan disposats a fer el que calgui per mantenir viu el llegat de Franco, que té una ombra molt llarga i que si no hi ha un canvi profund a l'Estat, sempre prevaldrà.

Jo sóc dels que penso que l'encaix entre Catalunya i l'Estat Espanyol, sempre havia estat possible i fins fa ben poc mantenia aquesta tesi, per part del catalanisme, sempre hi ha hagut aquesta voluntat, en el seu moment Convergència i Unió, amb el President Pujol i més tard el President Mas, varen intentar que aquest encaix en un model descentralitzat i amb l'autogovern i el finançament per Catalunya, que ja bé amb el President Felipe Gonzalez i amb el President Zapatero es va aconseguir avançar, però la maquinària de l'Estat ho impedia constantment, i així no, així la cosa no funciona, ni podrà funcionar mai, quan el status quo espanyol està lligat i tancat pel franquisme.

Hem sap greu pels companys dels comuns i el PSC, que no són els veritables culpables d'aquest divorci forçat, però tenen oportunitat de preguntar-li al sr. Rajoy, la sra. Soraya i el sr. Rivera, ells han estat els responsables del trencament de la convivència pacífica i d'allunyar a la majoria del poble de Catalunya, del projecte espanyol i forçant així el divorci.

Penso que a hores d'ara hi han quatre tasques prou importants a dur a terme.

En primer lloc, la immediata posada en llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades; en segon lloc la tasca del Govern del President Torra, haurà de mantenir el diàleg bilateral amb l'Estat, perquè és la nostre forma de ser i de fer, tractant de negociar el dret a l'autodeterminació entre d'altres mesures d'interès general. En tercer lloc, des dels partits polítics i entitats, s'haurà de fer per eixamplar la majoria republicana i construir una base social encara més forta. I per últim, la essencial tasca del Consell de la República, l'espai lliure a l'exili, dirigit des de la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) i pel President Puigdemont. Aquest òrgan haurà de coordinar-se amb el Govern de la Generalitat, per fer efectiva la República Catalana i engegar el procés constituent.

M'agradaria finalitzar, apel·lant a l'inici de l'article, i dient que sóc partidari de que cometem el mateix error, és a dir, no cometre'n cap, i alçar així el sentiment de venjança del PP i Ciutadans. Això sí, haurem de fer crispetes, ja que veure dos partits de la dreta espanyolista barallant-se a l'oposició per a veure qui la diu més grossa, per veure qui és més de dretes i a veure que pot endurir més el codi penal, serà de pel·lícula de diumenge a la tarda i sobretot seran grans impulsos per a guanyar la República Catalana, això sí, aprenent del que no s'ha de fer, que és el que fan els partits del "contra peor, major", el PP i Cs, nosaltres ho hem de fer per la via catalana, la cívica, democràtica i racional.

Joan Grané Caballero, 28 de juliol 2018