UNITAT, DIÀLEG I BON GOVERN

No hi ha ningú que ho digui millor que el President Puigdemont, el que cal és unitat estratègica i parlamentària per afrontar el reptes de país com a espai sobiranista i republicà. Crec jo, que cal unitat per teixir una resposta conjunta a la sentència i encarar un diàleg franc amb l'Estat Espanyol, així com gestionar el dia a dia del país.

La primera fita que tenim al davant és la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre. Penso que ha de ser el moment on totes aquelles persones que creiem en la democràcia, el republicanisme, els drets i l'absolució dels presos polítics hem de sortir als carrers per reivindicar la llibertat. No podem faltar, pels presos polítics i els exiliats, i per no escriure el titular de la premsa espanyola pel dia 12 de setembre.

En segon lloc, passada la Diada crec que s'haurà d'encarrilar la negociació dels pressupostos de la Generalitat per a l'any 2020. És estrictament necessària l'aprovació dels comptes pel proper any, ja que no podem estar fins a 4 anys amb els pressupostos prorrogats, per culpa de la poca voluntat de col·laboració de la CUP. Si de nou es posen els pressupostos en mans dels cupaires, no hi haurà comptes i abocarem el país a eleccions, ja que no podem estar 4 anys amb pròrroga pressupostària.

Penso que s'ha de buscar un altre soci per a l'aprovació de la principal llei de la legislatura, no podem seguir sent esclaus de la voluntat de la CUP, que gairebé mai actuen amb sentit de país. Catalunya necessita pressupostos per generar estabilitat política i garantir la inversió pública en serveis bàsics, la cobertura de noves places de Mossos d'Esquadra i polítiques per a la economia sostenible i les PIME entre d'altres mesures que proposa el Govern de la Generalitat, en benefici de la gent, sobretot de les persones i famílies en situació precària. Discrepo però, de la voluntat del Vicepresident Aragonès d'augmentar l'Impost de Successions, és un tribut que jo crec que s'hauria de reduir al màxim, sinó eliminar-lo com va fer-se a la Comunitat de Madrid. 

En tercer lloc, discrepo en absolut de les diferents opcions que han manifestat membres d'ERC, en referència a la resposta a la sentència de l'1-O. La proposta del govern de concentració sobiranista, feta pel President del Parlament, Roger Torrent, considero que no és una solució viable degut a la complexitat i inestabilitat que generaria la convivència de 4 partits (JXCAT, ERC, Comuns i la CUP) en el Govern, per fer no se sap ben bé que. I sobre la proposta, tant de l'Oriol Junqueras, com del Pere Aragonès i el Joan Tardà, de l'avançament electoral a la tardor, hi discrepo profundament, ja que no tindria cap sentit.

Perquè hauríem de generar més inestabilitat, de la que ja generarà la possible sentència condemnatòria? Crec que no són gens necessàries, i tenint en compte que possiblement serà un moment emocionalment dur, és més responsable garantir el govern i la majoria parlamentària, i d'eleccions ja en parlarem a mitjans o finals del 2020. Considero més raonable enfortir el Govern actual (Torra-Aragonès) i iniciar el diàleg necessari per a resoldre el conflicte polític del país. La sortida haurà de ser del gust de la major part de la societat catalana, independentistes i no independentistes, és a dir, les dues opcions que actualment voregen el 50% de l'electorat català. De no ser un gran consens, mai serà una solució, sinó un problema enquistat.

I ara més que mai, convé recordar la frase del President Mas: «Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra».

Joan Grané Caballero, 08 de setembre de 2019