SIGUEM PRAGMÀTICS I ACTUEM AMB INTEL·LIGÈNCIA

Quan el PP o el PSOE, han tingut majories absolutes al Congrés dels Diputats, han dut a terme polítiques en contra dels interessos de la societat catalana i actuant amb certa prepotència cap a Catalunya i les diverses autonomies, però quan aquests partits no han tingut aquestes majories absolutes, Catalunya ha estat decisiva a Madrid, i quan això passa surten inversions i diners cap a la Generalitat i un clima de distensió dins del marc de l'autogovern, però al cap de quatre anys, apareixia una nova majoria absoluta que trencava tots els acords i vies de distensió política. 

Ara els temps han canviat, en el Congrés no hi ha bipartidisme, hi han quatre grans partits estatals, hi ha l'amenaça de la irrupció de l'extrema dreta a l'hemicicle espanyol, hi ha un mandat del poble de Catalunya que demana poder decidir el futur mitjançant un referèndum i hi han persones a la presó i a l'exili per dur a terme aquest referèndum, llavors és evident que la situació és diferent. Però ara el Govern del PSOE i Pedro Sànchez, necessiten de nou el suport dels partits catalans per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat i alhora per governar, això vol dir que Catalunya és decisiva a Madrid, de manera que hem de saber exigir uns mínims al Govern Espanyol, per tal de beneficiar a la societat catalana, actuant amb el sentit de responsabilitat. 

Aquest és el motiu per el qual demano pragmatisme i intel·ligència política, perquè és cert que tenim un mandat popular per fer la República Catalana, i mai ens en desdirem, i això és perfectament compatible amb fer política a Madrid, sempre i quan això suposi guanys fiscals per a la Generalitat, i en definitiva l'augment del benestar de la societat catalana. 

És per això que demano al PDeCAT i a ERC, així com als Presidents Quim Torra i Carles Puigdemont que facilitin la tramitació dels comptes de l'Estat, i llavors pugui començar un debat sa i democràtic en el Congrés dels Diputats, on els partits catalans posem el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que parla sobre les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya, com a condició sine qua non per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. Jo penso que aquesta inversió de l'Estat a Catalunya ha d'estar ajustada a la part proporcional del PIB català en l'economia espanyola, que representa el 19,2%, la proposta actual del PSOE, és arribar al 16,8%, sota al meu punt de vista sinó s'arriba al 19,2%, els Pressupostos s'haurien de votar negativament. Per contra si el Govern Espanyol, està disposat a arribar a aquest 19,2%, complint així amb el que marca l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, crec que els Pressupostos haurien de sortir endavant. 

Posant factors positius i negatius en una balança, al meu parer, la tramitació dels comptes, en té més de positius que no pas de negatius, i si la demanda que plantejo surt endavant i fa viable l'aprovació, encara n'hi han més de positius, perquè no seria ni molt menys un sí al PSOE i a Pedro Sànchez, és un sí a les inversions a Catalunya i al compliment de l'Estatut, és un sí a que l'Estat Espanyol pagui els deutes que té amb la Generalitat, és un sí a Rodalies, un sí a les pensions, a l'ensenyament, a la sanitat i a les polítiques públiques en general. Crec que no és un xec en blanc, tot i que és cert que no se'ns concedirà el dret a l'autodeterminació, ni la llibertat dels presos polítics, però els partits independentistes seguiran treballant incansablement per els nostres drets i llibertats, i tot i que el PSOE, no sigui la millor opció, prefereixo mantenir-la un temps, fer esperar l'entrada de l'extrema dreta al Congrés i intentar evitar el tripartit ultranacionalista, espanyolista i de dretes, integrat pel PP, Cs i VOX.

El fet de teixir ponts a Madrid, evidentment sense renunciar a la voluntat del poble de Catalunya, obrirà vies d'acord, per poder negociar i aprovar els Pressupostos de la Generalitat, prescindint del suport de la CUP i les seves condicions que previsiblement exigiran desobediència, ruptura i zero diàleg amb l'Estat. Es pot estendre la mà als comuns per negociar els Pressupostos i inclús es pot negociar alguna partida amb el PSC i alguna altre amb la CUP, per obtenir una abstenció d'aquests dos partits, el vot favorable dels comuns i fer possible la prosperitat dels comptes de la Generalitat, garantint una legislatura el més llarga possible. 

Per altre banda, crec que el pragmatisme i la intel·ligència política ens ha de dur a la màxima unitat del sobiranisme. Per una banda del Govern de Catalunya i també dels partits polítics, a tots els nivells, a escala municipal, a escala nacional i a escala estatal. Perquè la unitat, en l'acció i en la defensa del dret a l'autodeterminació, de la llibertat dels presos polítics, en contra del 155 i de la repressió i a favor del republicanisme, ens fa més forts, i la fortalesa serà la que ens durà a la victòria. A més, ara vénen els judicis contra la democràcia, que els hem de convertir en una oportunitat històrica per posar l'Estat davant del mirall i que el món vegi la democràcia espanyola i la falta d'imparcialitat de la justícia. Hem d'acusar l'Estat. D'aquest judici n'haurà de sortir unitat dels partits que defensem la llibertat i alhora haurem de fer una gran projecció internacional dels fets. La única opció que contemplem en aquest judici és la lliure absolució de les persones innocents que estan en presó, qualsevol altre sentència serà un desastre per la democràcia, per l'Estat Espanyol i en conseqüència serà el fet detonant per engegar la República Catalana!

Joan Grané Caballero, 20 de gener 2019