SÍ PRESIDENT...ÉS EL NOSTRE MOMENT!

Com diu el President Torra, és el nostre moment. És el moment de tornar a prendre els carrers, mitjançant una mobilització pacífica, democràtica i contundent. Començant per la Diada Nacional de l'11 de setembre, i seguint per les dates marcades que vindran posteriorment.

El 20 de setembre, quan va començar el fals relat de la violència. L'1 d'octubre, el referèndum d'autodeterminació, el 3 d'octubre, la vaga general, que unia gent molt diversa, però que estàvem en contra de la violència, de la monarquia i a favor del dret a decidir dels catalans. Aquell dia també va haver el trencament de la Casa Reial Espanyola amb la majoria del poble de Catalunya, amb el discurs del Rei, avalant la violència. Després el dia 16 d'octubre, el dia en que varen empresonar injustament als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Posteriorment va arribar el dia 27 d'octubre, el dia de la declaració política d'independència i el de l'aplicació del 155. El dia 31 d'octubre, quan el President Puigdemont i part del govern van emprendre el camí de l'exili a Bèlgica. I després el dia 2 de novembre, el dia en que es va empresonar injustament al Vicepresident, i part dels consellers i les conselleres del govern de Catalunya.

Totes aquestes dates, són dates marcades, dates per a molts sensibles, que haurem de saber tractar de la millor manera possible i fer les mobilitzacions corresponents, per tal de fer saber al món tot el que va passar aquell octubre de l'any 2017 a Catalunya.

Com va dir el President Torra, hem de fer una «marxa pels drets civils, socials i nacionals», perquè són drets nostres i ningú ens els pot prendre i si algú ho vol fer, sortirem al carrer per reivindicar-los, com ja ho hem fet tantes vegades.

Crec que en aquest moment serà essencial tornar a sortir al carrer i tornar a pronunciar aquella frase d'octubre, que deia «Els carrers seran sempre nostres», perquè en el moment en que el poble català, pacífic i democràtic s'apodera dels carrers, la maquinària de l'Estat tremola i si ho fem durant un temps, la maquinària de l'Estat caurà, com ja està fent amb les clatellades que rep per part de les justícies europees. Repeteixo un altre cop, si sortim al carrer, contra la repressió, per la llibertat dels presos polítics i per la República Catalana, l'Estat tremolarà i caurà.

Hem vist com durant aquesta setmana, el Govern de l'Estat, concretament el ministeri de l'Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, ha enviat 500 antidisturbis a Catalunya, per la Diada del 11-S i el primer aniversari de l'1-O...és curiós, perquè em pogut comprovar que les imatges de violència només les hem presenciat quan els «piolins» han sortit pels carrers del nostre país, i duta a terme pels mateixos, els que ens acusen de violents...aquí la incoherència d'alguns. Quan no hi ha policia espanyola pels nostres carrers, no hi ha violència. I tampoc s'entén, ja que portem des del 2010 fent mobilitzacions que no requereixen de policia, ja que són completament pacífiques i sense cap incident, és més gairebé no fan falta, ni personal de neteja, ja que pràcticament no s'embruta.

Potser esque la policia no ve per fer de policia, sinó que ve per alimentar la confrontació? Sempre animada pels seus seguidors, els diplomàtics i pacifistes del «a por ellos». No ho sabem, després de l'1-O, la tàctica del PP va ser aquesta, i no ho van aconseguir, esperem que el PSOE no utilitzi la mateixa, per dues raons molt senzilles, la primera perquè no se'n sortiran, i la segona perquè llavors voldria dir, que no són tan diferents al PP de la corrupció i la violència d'Estat, entre d'altres.

Aquest és l'article de la Diada, tot i que el publiqui dos dies abans, és l'article de l'11 de setembre, i m'agradaria dir, que la Diada Nacional de Catalunya, hauria de ser una festa de tots els catalans, és cert, una festa nacional, on tots els catalans poguéssim celebrar-la en convivència i unitat, però alguns han fet que això no sigui possible, alguns han estat i segueixen sent els grans responsables de que no hi hagi una bona convivència entre partits i de que hi hagi un conflicte polític. Són els que van treure les porres l'1-O, els que van empresonar injustament als representants del poble, són els que van arrasar barroerament i sense escrúpols amb l'autogovern de Catalunya, els que volien acabar amb el model d'immersió lingüística, amb la televisió pública catalana i amb els Mossos d'Esquadra, són els fills del franquisme, els que volen imposar la idea de la unitat d'un Estat Espanyol indivisible. Aquests són els del Partit Popular i Ciutadans, els que van crear el conflicte polític, i volen fer creure el fals relat de l'enfrontament civil entre catalans. Són ells, els que es queixen de que la Diada no la puguem celebrar tots els catalans, però són els que no van a fer ofrenes florals a Rafael Casanova, Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, durant el setge a la ciutat entre els anys 1713 i 1714, que morí a Sant Boi de Llobregat, el maig de 1743.

Són certes les paraules de l'Albert Rivera, «no podem celebrar la Diada tots els catalans junts», però com anem a celebrar una Diada junts, si un periodista de TV3, no pot anar a una manifestació de Ciutadans, perquè l'atonyinen. Com anem a celebrar una Diada junts, si un ciutadà exercint la seva llibertat d'expressió, porta un llaç groc, i la Inés Arrimadas, li envia una «brigada de limpieza» amb la cara tapada i amb navalles. Com volen que els demòcrates celebrem una diada amb aquests energúmens...potser esque als de Ciutadans no els agrada celebrar el dia de Catalunya, l'anticatalanisme podria ser tan ferotge? Ho veurem properament.

El que si se segur, és que aquest dimarts, tenim l'oportunitat de iniciar el curs polític, demostrant la força republicana al carrer, i d'iniciar una escalada de mobilitzacions ciutadanes pacífiques però determinades, que lliguin la Diada amb tots els aniversaris polítics que hi haurà aquesta tardor, posteriorment i malauradament amb el previsible judici injust que tindran els nostres presos polítics, unes persones honrades, demòcrates, lleials al país i sobretot innocents. Haurem de combatre els judicis de la vergonya, perquè tot i que alguns diguin que la justícia a l'Estat, és independent, tots sabem que no i està prou demostrat.

Així que, encoratgem-nos totes i tots a sortir al carrer a partir de ja, per a defensar la llibertat, la democràcia, la convivència pacífica i la República Catalana, ella ens necessita i els presos, preses, exiliats i exiliades, també.

Feliç Diada Nacional i Visca Catalunya!

Joan Grané Caballero, 09 de setembre 2018