PROPOSTES, DIÀLEG I DEMOCRÀCIA

Ha passat un cicle electoral llarg, pràcticament des del gener fins al mes de juny, un cicle que considero superat amb bona nota en les línies generals i ara toca fer política de nou, però fer política de veritat, no els discursos de campanya, sinó la política que interessa a la gent que és una política de fets i d'accions concretes en benefici de la ciutadania de cada vila, poble i ciutat de Catalunya, igual que de la mateixa Catalunya i l'Estat Espanyol en el seu conjunt.

Tant a nivell municipal, com a nivell de país en les eleccions europees, han quedat evidenciades tres voluntats molt clares, la primera, que les catalanes i els catalans voten majoritàriament opcions que defensen el diàleg, els drets, i també el referèndum pactat i la llibertat per als presos i les preses. La segona, és que ha quedat evidenciat que els partits que busquen confrontació, fractura social i el no-diàleg han fracassat rotundament tant a nivell de Catalunya, com a la ciutat de Barcelona. Igual que ha quedat clar que Catalunya tanca la porta a la ultradreta, a la xenofòbia i a l'homofòbia, com a tercera conclusió.

Feta aquesta valoració de les últimes comtesses electorals, vull parlar del rumb polític que a parer meu hauria de seguir el nostre país per poder avançar i progressar en la bona direcció.

En l'últim article que vaig publicar en plena campanya electoral per a les eleccions generals, vaig expressar la meva voluntat de que passades les municipals i europees, s'obrís un període de reflexió, recomposició i reorientació, per una banda de l'espai polític en el qual hi participo que és el de Junts per Catalunya, així com del moviment sobiranista català. S'haurà de fer paral·lelament amb el final del judici, però crec que és necessari, sabent que la sentencia del judici, marcarà un abans i un després en la política catalana i espanyola.

Crec que aquesta reorientació o dit d'una altre manera, marcar el rumb, és molt necessari ja que ha quedat clar que dins del sobiranisme hi han moltes estratègies i poques convergeixen. Ja no parlo d'anar en llistes unitàries, però si de bastir un full de ruta i unes bases per a orientar la política catalana en els propers anys.

La centralitat política d'aquest país, posició que ha ocupat històricament Convergència i Unió, és imprescindible per avançar, per això jo defenso que el meu espai, el de JuntsXCat, sigui capaç d'aglutinar totes les sensibilitats del sobiranisme català i del centre polític català, per fer un espai gran, ampli i de país. El pragmatisme i la moderació són centrals a Catalunya i han guanyat, ara el plantejament que em de fer és, si val la pena apostar per la unilateralitat que proposen alguns, o és millor optar pel diàleg, l'acord i la política.

Jo ho tinc molt clar, diàleg, acord i política, això és el que necessita la societat catalana, el teixit econòmic i de les PIMES i sobretot els nostres presos i exiliats.

Crec que passada la investidura del President en funcions i candidat a la reelecció, Pedro Sánchez, i la posterior formació de govern de l'Estat, un govern que per cert, seria bo que fos de coalició amb Unidas Podemos, s'haurà d'iniciar un procés de diàleg, on hi hagi voluntat política per a buscar una solució democràtica a la situació del país, una solució que inevitablement haurà de passar per les urnes i haurà d'acontentar a la majoria dels ciutadans/es de Catalunya, per contra, mai serà una solució sinó un problema.

Encara estem esperant que el PSOE i en particular el Govern Espanyol faci una proposta concreta amb punts i comes per a Catalunya, nosaltres ja n'hem fet una, i amb un ampli consens dins del país, que és la celebració d'un referèndum pactat i vinculant, que és perfectament legal i cap dins de la Constitució. Quan el President Sánchez faci una proposta concreta, més enllà de declaracions i frases buides, podrem dialogar i acordar, que és com es fan les coses en els països civilitzats. Tan de bo, el PSOE compleixi la seva paraula, i quan diu diàleg, sigui diàleg real, perquè quan al President Sánchez i a la Vicepresidenta Calvo, no els agrada una paraula, o bé reben pressions externes del PP, Cs o els barons socialistes, no triguen a aixecar-se de la taula i trencar les vies de diàleg. Demano valentia, coratge i voluntat política al Govern Espanyol i al PSOE, nosaltres mai ens aixecarem de la taula de diàleg, de fet portem des del 2012 i em tingut pocs interlocutors, quan eren més necessaris que mai.

Quan acabi el judici, arribarà la sentència, espero que sigui absolutòria, però també he de dir que amb les afirmacions de la Fiscalia d'aquesta setmana, qualificant el que va succeir a Catalunya la tardor del 2017, com a «Golpe de Estado», em queden poques esperances dipositades en els poders de l'Estat, unes esperances que m'agradaria recuperar, amb l'absolució dels nostres líders legítims i permetent un lliure retorn dels exiliats i les exiliades, així els poders de l'Estat demostraran que tenen ganes de resoldre el conflicte polític per les vies polítiques i democràtiques.

Tot i que la sentència sigui condemnatòria, crec que des del sobiranisme hem de seguir a la taula del diàleg, perquè aquesta és la nostre única via, parlar, dialogar i acordar.

Per acabar i concloure aquest article, vull parlar del paper d'ERC i JuntsXCat en la investidura del candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez. Jo sóc partidari de l'abstenció, en el cas que l'escenari sigui un pacte de govern o de legislatura amb Unidas Podemos, si el pacte és amb Ciutadans, el vot ha de ser negatiu. 

Per ara, no seria digne ni coherent un vot favorable a Pedro Sánchez, ja que en aquests moments no hi ha hagut cap tipus d'acostament, ni voluntat d'asseure's per part del PSOE, i seria un xec en blanc. Però tampoc seria partidari d'un vot contrari ja que voldria dir votar al costat del PP, Ciutadans i VOX, unes dretes partidàries d'aplicar un 155 constant, i que viuen de la crispació i la confrontació social entre catalans. De manera que l'abstenció seria una forma de dir no a la dreta i a l'extrema dreta i aplanar moderadament l'entrada d'un govern progressista a la Moncloa, facilitant així el diàleg i la distensió política a Catalunya, que és el que realment necessita el nostre país.

«Para dialogar, preguntad primero; después...escuchad» - Antonio Machado

Joan Grané Caballero, 9 de juny de 2019