PRENGUEM LA INICIATIVA!

El Primer d'Octubre vam guanyar, i aquesta victòria des de la gent va ser per un motiu molt clar. Vam estar units per defensar les urnes i en la resistència pacífica contra el brutal cop que l'Estat Espanyol va fer contra la democràcia.

Dos anys després, la repressió de l'Estat continua, i és així perquè no tenen més arguments que les policies, els jutges i les presons per defensar la «sacrosanta» unitat d'Espanya. Volen crear un fals relat de violència i de que a Catalunya no es pot conviure en pau, perquè com deia l'Eduardo Inda «en Cataluña hay unos niveles de violencia, que ni en los peores años en el País Vasco», és al·lucinant com afirma aquestes barbaritats, com pot comparar l'independentisme amb el terrorisme d'ETA i ho podrà continuar fent impunement. 

Les detencions que van produir-se a principis d'aquesta setmana i el posterior empresonament, dels set membres dels CDR, no són més que la perpetuació de la persecució política que exerceix l'Estat Espanyol contra el moviment independentista català, amb les gravíssimes acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d'armes, i les dates en que es produeix no són pas una casualitat. L'Estat Espanyol, amb el PSOE al capdavant, volen aplicar el 155 i ho faran, perquè Pedro Sánchez necessita satisfer a dinosaures polítics com Felipe González o Alfonso Guerra.

El moviment independentista, és pacífic i radicalment democràtic, s'ha vist amb les lliçons que s'han donat, com el mateix 1-O, que ara està sent jutjat. L'estratègia repressiva és molt clara, criminalitzar l'independentisme, desmobilitzar al màxim de gent possible i els que es mobilitzin, com segons diu Antena 3 i Telecinco que siguin els més «radicals i violents». Per altre banda volen alimentar un clima de crispació social al país, enviant agents antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, per poder justificar així un fals relat «d'impossible convivència a Catalunya», degut a la violència, justificant també els inexistents delictes de rebel·lió i sedició. I en última instància, l'Estat Espanyol vol avisar a la ciutadania cívica, democràtica i no necessàriament independentista, que hi haurà una sentència dura, i que si la gent és mobilitza i exerceix la desobediència civil, l'Estat actuarà, i si cal s'inventarà una acusació de terrorisme i tinença d'armes. La naturalesa repressiva de l'Estat és evident, perquè quan es tracta de la unitat nacional, tot s'hi val!

Doncs cal dir, que hem de tornar a prendre la iniciativa, hem de tornar a ser aquells del Primer d'Octubre, aquells que vam resistir al carrer, malgrat les amenaces, la violència i la censura d'un estat demofòbic. Hem de teixir plegats, des de tots els partits, entitats i institucions, una resposta política i social a la sentència, acompanyada d'una forta i transversal mobilització al carrer. Cap sentència que no sigui la lliure absolució, serà justa.

S'han de contemplar tots els escenaris, la desobediència civil al carrer ha d'estar a sobre de la taula, ja que no podem permetre que es condemnin a persones cíviques i democràtiques. La Generalitat, el Parlament i els ajuntaments hauran d'estar a l'alçada del moment, des de la mobilització i la lluita no-violenta hem de forçar a l'Estat Espanyol que s'assegui d'una vegada per totes a la taula de diàleg en la qual el govern català porta anys sentat. El poble de Catalunya vol decidir lliurement en un referèndum la relació amb l'Estat Espanyol, i el PSOE ha de saber, que contra més anys passin, contra més temps triguin a seure a la taula de negociació, el problema s'enquistarà més, i cada cop més gent passarà al costat de la República i la independència. Ells trien.

Si l'Estat segueix no volent dialogar, malgrat tot, nosaltres hem de continuar en la taula del diàleg, perquè igual que l'ADN de l'Estat és la repressió, el nostre sempre ha de ser el diàleg i la pau. Però si no hi ha interlocutor, el país, els presos i exiliats no poden esperar. I tant des de la Generalitat, com des del Consell per la República, s'ha de fer via cap a la construcció del nou estat, teixint aliances internacionals, per tenir el control del territori, la fiscalitat i les competències, i ser a punt per quan arribi el nostre moment. Mentrestant hi ha feina per posar en evidència l'Estat Espanyol i sumar gent al projecte de l'estat propi, sempre teixint complicitats amb les persones demòcrates i republicanes que hi ha "enllà de l'Ebre".

Joan Grané Caballero, 29 de setembre de 2019