PERQUÈ UN "NO" ALS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT?
"Augmentar el pressupost de la Casa Reial i de l'exèrcit, augmentar la quota dels autònoms i no invertir el que toca a Catalunya en temps de pandèmia; mai seran uns pressupostos progressistes. És més del mateix"
Una llei de pressupostos, és la llei més important de la legislatura, i probablement és una llei que si el govern la treu endavant; es consolida i queda evidenciat que és un govern fort i estable. En el cas contrari, és a dir, quan un govern perd la votació dels pressupostos, és un govern dèbil i en molts casos abocat a noves eleccions, ja que no té el suport parlamentari per tirar endavant la legislatura.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, varen presentar a mitjans d'aquesta setmana una proposta de llei de pressupostos per al 2021, que inicien ara la seva tramitació al Congrés de Diputats, seu on es debatran l'11 i 12 de novembre.
Considero que la posició que hauria de prendre l'independentisme davant d'aquesta votació parlamentària d'alta rellevància, ha de ser clara i unànime. Fóra interessant que tant ERC, com JuntsXCat, el PDeCAT i la CUP, adoptin una posició conjunta alhora de votar aquests pressupostos, i poder començar a fer efectiva la unitat independentista, que és se'ns dubte imprescindible per avançar cap a l'assoliment de la plenitud nacional. Personalment, defenso que la posició que s'hauria d'adoptar davant la disjuntiva dels pressupostos, és la d'un vot negatiu. És cert, que els comptes presentats pel Gobierno tenen l'objectiu de garantir la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la garantia d'un creixement econòmic inclusiu i sostenible, i és tant cert, que ho comparteixo. Però també és cert que aquests pressupostos no compleixen l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i son l'enèsima consolidació de la monarquia espanyola i en conseqüència del arcaic règim del 78. Seguidament ho explico de forma detallada.
En bona part comparteixo els objectius dels pressupostos en matèria de justícia social i fiscal, i d'inversió en el sector públic, però hi han quatre motius cabdals, que evidencien que aquests pressupostos no son realment progressistes, i que em mouen decididament a defensar el "no" en aquesta votació:
El primer motiu, és l'incompliment per part del Gobierno de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, concretament de la famosa disposició addicional tercera, que indica que les inversions de l'Estat a Catalunya han de ser equivalents al volum percentual del PIB català a Espanya. Malgrat que el projecte de pressupostos per al 2021 plantegi augmentar la inversió de l'Estat a Catalunya fins al 16,5%, encara queda per sota del 19% que suposa actualment el PIB català - tal i com marca la llei vigent -. Penso que l'independentisme en bloc hauria d'exigir el compliment d'aquesta disposició de l'Estatut, ja que son diners de Catalunya, i que certament a hores d'ara son necessaris per a fer front a la situació econòmica del país, que és greu.
El segon motiu, és que el projecte de pressupostos per al 2021, pactat entre el PSOE i Unides Podem, preveu un augment del 6,9% del pressupost de la Casa Reial - fins als 8,4 milions d'euros -. Com a republicà això és un motiu sobradament pesant per oposar-se als comptes. Però com a persona coherent, tenint en compte la situació de crisi sanitària, econòmica i social del conjunt d'Espanya, augmentar el pressupost de la Corona, és una autèntica irresponsabilitat. Igual que augmentar un 6,5% la partida de defensa, que en la mateixa línia està del tot fora de lloc. El que calen son més diners a les autonomies perquè puguin contractar més metges i professors, i no pas augmentar la partida de defensa o la monarquia.
El tercer motiu, és l'augment de la quota dels autònoms que prepara el Gobierno. És una autèntica irresponsabilitat, tenint en compte el que estan patint les persones que treballen per compte propi. Les polítiques que fan referència als autònoms han d'anar en la direcció contrària de la que planteja el Gobierno, ha d'anar en la direcció de reduir la quota, facilitant així la solvència econòmica dels qui son una part importantíssima de la nostra economia.
I el quart i últim motiu que justifica el vot negatiu als comptes proposats pel Gobierno, és la no-voluntat de contribuir a l'estabilitat de l'Estat espanyol. Aprovar uns pressupostos - que son la llei més important de la legislatura - dona estabilitat al Gobierno i un executiu espanyol estable, gràcies a l'independentisme català, contribueix al relat que volen instal·lar les institucions espanyoles i europees, de que el conflicte polític de Catalunya és una qüestió interna d'Espanya i que s'ha de resoldre ajustant-nos a l'ordenament constitucional. Una vot favorable als pressupostos contribueix a estabilitzar l'Estat i el Gobierno, sí, el Gobierno que controla una Fiscalia que persegueix impunement a l'independentisme, una Fiscalia que avala qualsevol praxis que vulgui acabar amb l'independentisme per vies extra-legals.
Com a demòcrata, republicà, catalanista i independentista, la meva posició és el "NO". Per coherència i responsabilitat amb els meus principis. L'independentisme català en bloc hauria de votar negativament uns pressupostos, que no compleixen l'Estatut d'Autonomia i que augmenten el finançament de la Casa Reial i l'exèrcit, per consolidar de facto els pilars del règim del 78. Un "NO" a uns pressupostos que volen fer pagar més als autònoms. Considero que a hores d'ara i tenint en compte la situació, l'independentisme no ha de ser qui garanteixi l'estabilitat de l'Estat, i menys a aquest preu. Aplanar el camí de la repressió, no ha de ser una opció. Davant de la confrontació que ens planteja l'Estat - en forma de repressió -, hem de respondre defensant els drets fonamentals, confrontant democràticament i amb intel.ligència, per poder guanyar la independència. No fer-ho és cedir i rendir-se davant la repressió. És una qüestió de dignitat col.lectiva!
Joan Grané i Caballero, 07 de novembre de 2020