PERPIGNAN, TERRE DE LA LIBERTÉ
D'això es tracta, de posar per davant el país, al partit. Perpinyà volia dir això, i el Consell per la República, també. L'independentisme ha tornat a exhibir múscul al carrer, però no als carrers de Barcelona, sinó a la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà.
Hem pogut escoltar les paraules del President Puigdemont, també del Conseller Comín i de la Consellera Ponsatí, tot i així ens han faltat veus per escoltar, com la veu en directe del Vicepresident i eurodiputat Oriol Junqueras, que en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, hauria d'estar exercint les seves funcions com a eurodiputat, i no tancat injustament de Lledoners. També la veu en directe de la secretària general d'ERC, la Marta Rovira, exiliada a Suïssa, així com la del Lluís Puig i la Meritxell Serret, exiliats a Bèlgica, la de l'Anna Gabriel exiliada també a Suïssa, i la de tots els presos polítics injustament tancats a Mas d'Enric, Puig de les Basses i Lledoners.
Ahir vam poder constatar la imatge que l'Estat Espanyol no volia, la imatge d'un independentisme unit al voltant d'un lideratge indiscutible, que és el del President Puigdemont, la imatge de la victòria de l'exili, tot gaudint de llibertat de moviments per tota la Unió Europea, menys a Espanya, perquè vam poder escoltar Miquel Iceta aquesta setmana dient-li al President, que millor no s'arrisqués a trepitjar sòl espanyol. Queda constatat el «Brexit judicial» i una teoria que ningú es pensava que tornaria: «Europa comença als Pirineus».
El Consell per la República, ha estat capaç de mobilitzar al voltant de les 200.000 persones d'arreu del Països Catalans, per denunciar la repressió i exigir llibertat i democràcia. L'existència d'aquest organisme és i serà essencial per a la construcció d'un estat per a Catalunya, ja que el Consell per la República pot actuar amb total llibertat de moviments i no està sota la jurisdicció espanyola. De manera que, penso que d'aquí en endavant ha de ser l'òrgan encarregat d'anar preparant les bases republicanes i sobretot la internacionalització de la causa catalana, la causa de la llibertat i la democràcia. Paral·lelament crec que ha de ser molt important la tasca dels partits polítics i les entitats sobiranistes, en seguir convencent a la gent de la necessitat d'un referèndum, per poder acabar construint un nou estat per a millorar la vida de la gent, hem de ser molts més dels que som ara i aquesta ha de ser la direcció.
Per últim, és imprescindible el paper de les institucions catalanes, i del govern de la Generalitat en particular, fent una clara aposta pel bon govern. L'objectiu ha de ser, com ha estat fins ara, governar per a tothom i fer polítiques per consolidar la nostra economia, caminar cap a una major justícia social, garantir drets i llibertats individuals i col·lectives i enfortir el diàleg amb l'Estat Espanyol i d'altres institucions, per a normalitzar les relacions i negociar, mitjançant la taula de diàleg bilateral, el compliment de la voluntat majoritària a Catalunya, que és l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'amnistia per als presos polítics.
Alguns deien que aquest acte era partidista, ha quedat clar que no, ha estat un acte de país, en defensa d'allò que ens uneix a més de 2 milions de catalans, que és la llibertat, la democràcia i l'1-O.
Joan Grané Caballero, 01 de març de 2020