ORGULLOSOS DEL PASSAT, ENCAREM EL FUTUR

El passat recent de Catalunya, és intens i convuls. I per això mateix s'ha de buscar la fórmula per encarar el futur de la millor manera possible, tenint presents molt factors que intervenen en el dia a dia de la política catalana i espanyola.

El primer, un de molt important, és el factor 1-O, el factor referèndum, la mobilització popular i la capacitat d'organització del poble de Catalunya davant la brutal repressió i en favor de la democràcia, els drets i les llibertats, no només dels catalans, sinó de qualsevol poble democràtic del món. 

El segon factor que s'ha de tenir en compte, que és conseqüència del primer, és que avui en dia a l'Estat Espanyol, hi ha presos polítics i exiliats, un tema que mai podem passar per alt i molt menys oblidar-ho. Unes persones que no han comès cap delicte, i no ho dic jo, ho diuen les mateixes contradiccions de la justícia espanyola i les justícies dels diferents estats europeus, on estan essent jutjats els exiliats polítics, que gaudeixen de llibertat, ja que no es troben proves per a determinar que hagin comès els delictes de rebel·lió o malversació, pels qual se'ls acusa.

I el tercer factor que cal tenir en compte, és la qüestió de la moció de censura del PSOE i Pedro Sánchez a el govern de Rajoy, amb el suport incondicional de Ciutadans i en conseqüència el canvi de govern a l'Estat. La marxa de la dreta espanyolista, autoritària i arcaica, per l'entrada d'un govern més progressista, amb el suport de Podem i els independentistes i nacionalistes catalans i bascos. Sembla que un canvi de rumb pot arribar, amb un Pedro Sánchez, que vol dialogar amb Catalunya, cosa que Rajoy no va fer, parla també de l'acostament dels presos polítics a presons catalanes i també d'una Espanya de nacions.

Personalment no ho veig amb mals ulls, els gestos i els acostaments s'han de valorar i amb Rajoy i el PP de gestos i acostaments a Catalunya, no hi va haver ni un, ans el contrari, i com diu el President Puigdemont i el President Torra, volem un diàleg bilateral, entre el Govern Espanyol i el Govern de Catalunya.

Veient la situació política, el canvi de govern a Madrid i la voluntat de fer política de tots plegats, crec que hauríem d'aparcar la via unilateral i la desobediència, i tornar a la centralitat política, amb dos objectius nacionals clars, evidentment sense deixar de banda el projecte republicà. Per una banda eixamplar la base social per a l'estat propi i per l'altre tornar al terreny del dret a decidir, al terreny de la consulta legal i pactada amb l'estat espanyol. Tornar a plantejar al nou govern del PSOE el debat del dret a l'autodeterminació dels pobles que agrupa a tanta gent i de tantes sensibilitats arreu de Catalunya i també arreu de l'Estat. Penso que fóra bo que el President Torra li plantegés en el President Sànchez, la possibilitat de celebrar una consulta pactada a Catalunya, amb el reconeixement de l'estat i la comunitat internacional. El terreny del sobiranisme, ocupa la centralitat política i la reivindicació legítima d'un poble que vol votar per a saber quin és el camí a seguir, és una necessitat inajornable.

En paral·lel de tot això, s'ha de mantenir la reivindicació de l'alliberament dels presos polítics, davant la injustícia i la inhumanitat que tot plegat representa, crec que la voluntat del Govern de Sànchez d'apropar els presos polítics a Catalunya, és una bona opció, no suficient, però un bon inici, per acabar alliberant-los i tancant les causes judicials als presos i exiliats. Seria una bona manera de tornar a la normalitat institucional, on tothom pugui presentar els seus projectes legítims pel país.

Això que plantejo, no és ni molt menys una rendició, és un pas enrere, crec jo que necessari, degut a les circumstàncies del moment, per a reagrupar-nos i construir un acord de país que ens permeti avançar amb unitat i fermesa, amb un full de ruta i un pla nacional sòlid i compromès amb els principis catalanistes, europeus i republicans. Sincerament crec que la República arribarà, però no d'un dia per l'altre, crec que s'ha de cuinar molt i molt bé per evitar qualsevol tipus de buit legal, i per garantir l'estabilitat política i econòmica tant a Catalunya com a l'Estat, però ara mateix, convé un gran acord de país, més enllà de l'independentisme, un acord del catalanisme sobiranista i transversal, per avançar més i millor, amb fermesa, seny i determinació. I sempre apel·lant al diàleg, l'acord, la pau i la democràcia.

Joan Grané Caballero, 24 de juny 2018