NO ENS CONFONGUÉSSIM DE REPÚBLICA

"Les corrupcions dels Borbons no ens poden desviar de l'objectiu, que és construir la República Catalana, no pas instaurar una 3a República Espanyola."

No hi ha res més semblant a una monarquia espanyola, que una república espanyola. Parlem clar, un simple canvi en el cap d'Estat, perquè aquest sigui votat pels espanyols, no modifica en absolut l'organització estatal del todo atado y bien atado i del café para todos, això només es pot abordar amb voluntat política i institucional, i amb ganes per part dels partits espanyols d'acabar amb el ja fallit règim del 78.

El fet que Espanya es pugui dir República - cosa que actualment veig impossible -, enlloc de Regne, potser és una conquesta per als republicans espanyols, la qual celebro per ells, perquè com a republicà no li desitjo un règim monàrquic - i en aquest cas hereu d'una dictadura - a ningú. Però més enllà d'això, quins canvis produiria en respecte a Catalunya? Em temo que cap, i si fos algun, mai seria en la direcció de les demandes expressades majoritàriament pel poble de Catalunya; reconeixement del dret a l'autodeterminació i amnistia pels presos polítics.

Qualsevol persona d'esquerres, demòcrata i republicana espanyola, o no independentista a Catalunya, podria dir-me que això ho defenso perquè vull la independència, però no és del tot així, ho defenso des d'una lògica totalment empirista. Vegem-ho.

Els partits polítics que podrien defensar una República a Espanya, insisteixo, podrien, son el PSOE, Podemos i Izquierda Unida, que dona la casualitat que formen part del Gobierno. Aquests espais polítics van ser els que van defensar la República durant la Guerra Civil. El PSOE a l'any 1978 defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles, més tard va defensar el federalisme, i també una reforma de la Constitució. Actualment és el gran defensor del centralisme, el café para todos i no m'oblido que també actua com a «advocat» de la Casa Reial. En el cas de Podemos, l'espai sorgit del 15-M, que apostava per acabar amb el règim del 78, amb la instauració d'una República Federal Espanyola i va defensar sense escrúpols la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, avui només els queda la resignació dels seus ideals davant d'un PSOE que vol semblar el PP de Rajoy.

Portem més de dos anys de «gobiernos progresistas», els únics governs que podien apostar per una suposada República, i més enllà d'alguna reforma com la de l'ingrés mínim vital (IMV) o l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), s'ha fet alguna modificació de la robusta i fosca arquitectura de l'Estat? No, cap! Bé sí, col.locar de Fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, la que va ser ministra de Justícia, i també que el president Sánchez afirmés amb rotunditat i condescendència que la mateixa Fiscalia que demanava 25 anys de presó per Oriol Junqueras, depèn del Gobierno. Tota una interferència en la separació de poders i la independència del poder judicial.

Els pilars del règim del 78 no es toquen, i tothom ho entén molt bé, tant, que la fugida de Joan Carles I és que «se va de España» i el president Puigdemont exiliat, és «un huido de la justícia y un cobarde». Així està Espanya i així s'ha embrutat el Gobierno que generava una certa esperança als qui no volem el PP i VOX en les institucions.

Vist el que hem vist, algú realment creu que la República espanyola és un horitzó d'esperança i llibertat per Catalunya?

Jo crec que no, una simple democratització del la figura del cap d'Estat - que insisteixo, que com a republicà celebraria pel poble espanyol -, no canvia en absolut l'inamovible règim del 78, ho estem veient. De fet els presos polítics i exiliats ho han estat ja més temps amb Pedro Sánchez a la Moncloa, que amb Mariano Rajoy.

Insisteixo, no hi ha res més semblant a la monarquia espanyola, que la república espanyola, és així, i als independentistes catalans ens toca treballar per fer una República Catalana, construir un país des de zero, transparent, just, inclusiu, democràtic i molt més lliure. Ens hi va el futur, sobretot als més joves!

Joan Grané Caballero, 09 d'agost de 2020