NO A LA REFORMA LABORAL ESPANYOLA!

"Sí, a un marc laboral propi per a Catalunya, que realment protegeixi els drets dels treballadors i miri a Europa tot avançant cap a la reducció de la jornada laboral a 35 hores, un SMI català que parteixi dels 1.200 euros i apostar clarament per la conciliació laboral-familiar."

La reforma laboral hauria de ser un text, un moment i un espai, en el qual es construeixi un marc laboral des de zero, modernitzant la legislació del treball i garantint un marc de negociació col·lectiva descentralitzat, on el Govern de la Generalitat tingui capacitat d'acció pel que fa al marc laboral català. Això no és així, ni s'espera que ho sigui sent una comunitat autònoma espanyola.

La proposta del PSOE i Unides Podem, no és més que una ratificació de la reforma laboral del PP del 2012, sense derogar-ne la pròpia llei, com prometien, i ni tan sols els efectes més lesius de la mateixa. Una proposta, la de la Vicepresidenta Díaz, que ha estat pactada amb la patronal i els sindicats del règim del 78, aquells que no volen que res es mogui, i alhora amb el suport de FAES, el think thank de la dreta i ultradreta espanyola, liderat per José María Aznar.

De moment res és positiu, però entrant a tractar el que és pròpiament la proposta de reforma laboral, queda evidenciat que no protegeix als treballadors davant de l'acomiadament, ja que manté l'abaratiment de les indemnitzacions als 33 dies/any treballat, en comptes dels 45 dies/any treballat que existia abans de la reforma del PP al 2012. Alhora, centralitza completament la negociació col·lectiva, obviant les realitats, en aquest cas, la realitat catalana, una realitat on els autònoms i les PIME representen el 99% del teixit empresarial del país.

Per tant, defenso el no a aquesta reforma laboral, però el que realment cal és una República catalana, per a poder incidir en el mercat laboral i les relacions en aquest àmbit amb solvència, assumint la realitat del nostre país i amb autèntica visió d'Estat, modern, europeu i del s.XXI.

El marc de relacions laborals en el que penso i en el qual m'emmirallo, és un que emprengui una negociació col·lectiva real, incloent a tots els sindicats que incideixen a Catalunya, així com entitats defensores dels interessos dels autònoms i les petites i mitjanes empreses catalanes. I tot això amb la voluntat de construir una legislació laboral que redueixi la de jornada laboral a 35 hores setmanals i en jornada intensiva, evitant en tot cas les jornades partides. Cal avançar desacomplexadament cap a la conciliació laboral-familiar, un element tant important i practicat en els països escandinaus. No és vàlid un model de tele-treball, però amb jornada partida, això no concilia absolutament res, és molt més factible jornada intensiva i garantint presencialitat.

Per altra banda, i en el marc dels contractes laborals, penso que cal avançar cap a un model que redueixi la temporalitat i aposti decididament pels contractes indefinits, que garanteixen major estabilitat per a les persones i per al propi mercat laboral. També és necessari treballar per revertir el procés d'abaratiment de l'acomiadament improcedent que s'ha vist al llarg dels darrers anys, on està situat en 33 dies/any treballat i s'hauria de tornar als 45 dies/any treballat, posant per davant de nou els drets dels treballadors, que penso que en una societat com la nostra és imprescindible. I tot això, juntament amb un augment progressiu d'un Salari Mínim - SMI - de Catalunya, que parteixi de 1.200 euros per 14 mensualitats, per augmentar el poder adquisitiu dels treballadors i augmentar així la capacitat d'aquests de viure dignament i consumir lliurement, responent a la inflació creixent de la nostra economia.

En definitiva, cal votar negativament la reforma laboral de la continuïtat, per parlar d'un model laboral català, en el marc d'una República Catalana, que és el que ens permetrà fer polítiques actives en aquest àmbit i modernitzar les relacions laborals, protegint als treballadors, als autònoms, i assumint la realitat social i econòmica de Catalunya. Si volem ser un país de primera cal pensar en gran i cal mirar als nostres veïns europeus, ells ens marquen el camí.

Joan Grané i Caballero, 30 de gener de 2022