NO A L’AMPLIACIÓ, SÍ A UN NOU MODEL

"Cal repensar el model logístic català, perquè sigui mediambientalment més sostenible, garant de l'equilibri territorial i amb la mirada posada a Europa i el món. Existeixen fórmules alternatives a la proposta d'AENA i l'oligarquia espanyola."

Repensar el model de país del present, és imprescindible per a poder dissenyar el model de país del futur. El futur depèn directament de la gestió que se'n faci del present, i actualment tenim una enorme quantitat de crisis, reptes i oportunitats que cal resoldre o si més no deixar encarrilades per no hipotecar la gestió de les futures generacions.

La crisi del 2008 va fer repensar moltes coses que la pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat. Existeixen reptes globals, que acaben esdevenint també, reptes locals; com la crisi climàtica, la crisi demogràfica o com implementar un model econòmic que sigui compatible amb la salut i la vida de la gent. Catalunya de cap de les maneres queda exclosa d'aquests reptes globals, és més, com a català, desitjo que Catalunya estigui a l'avantguarda de la resolució d'aquestes problemàtiques.

En aquesta línia, i sense obviar les qüestions ja esmentades, aquests darrers mesos s'ha obert el debat sobre la proposta d'AENA d'ampliació de l'aeroport del Prat. Una proposta la d'AENA, que compta amb el suport del govern espanyol i tota l'oligarquia espanyola, representada pels poders econòmics de l'IBEX-35. La proposta d'AENA pretén ampliar l'aeroport tot passant per sobre de la Xarxa Natura 2000, on hi és l'estany de la Ricarda, una espai protegit per la Unió Europea.

Personalment, no crec que l'ampliació de l'aeroport del Prat tal i com la proposa AENA, vagi en la línia de repensar el model de país, és per això que defenso vies alternatives. Primerament, cal que els canvis que s'hagin de fer o no a l'aeroport siguin dissenyats pel territori afectat - ajuntaments de la zona, AMB, etc. -, i pel govern de la Generalitat de Catalunya, la veu del territori és primordial. Seguidament, és imprescindible que sigui una proposta extremadament respectuosa amb la sostenibilitat ambiental, protegint així els espais naturals i els pulmons verds que existeixen al voltant de Barcelona, com a espais rics en flora i fauna. I per últim, penso que és important no centralitzar encara més Catalunya en la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, ja que l'equilibri territorial mitjançant la descentralització en nombrosos àmbits, és possible i a més és necessària.

Seguint amb el fil de l'anterior paràgraf, repensar el model de país, és repensar indubtablement el model logístic. Cal parlar d'un nou model logístic per Catalunya, que esdevingui pioner i que respongui de manera clara i directa als reptes que tenen les societats d'avui, i als reptes i oportunitats que té el territori de Catalunya.

El nou model logístic que plantejo per a Catalunya, primerament diu no a la proposta d'ampliació aeroportuària d'AENA. Ens cal un model logístic i d'infraestructures que no atempti contra el medi ambient i que pugui fer front al canvi climàtic. No nego que cal invertir diners en l'aeroport perquè esdevingui un Hub internacional i un aeroport de primera divisió, però això s'ha de fer sense trepitjar més el Delta del Llobregat. Cal garantir un equilibri territorial dins de Catalunya, apostant per la descentralització, tot potenciant els aeroports de Reus i Girona i fent efectiva una xarxa de transport públic que connecti el país de nord a sud, d'est a oest i de mar a muntanya. Cal apostar per aquesta connectivitat ferroviària no només Reus - El Prat - Girona, sinó entre les diverses ciutats del país, amb la voluntat d'esdevenir aquest país verd i sostenible que aspirem a ser.

De manera que, a tall de conclusió i per a destacar els aspectes primordials de l'article, vull remarcar la meva negativa a la proposta d'AENA i els poders econòmics de l'Estat, basant-ho en que existeixen fórmules alternatives i necessàries, que no només contemplin l'extrema eficiència econòmica de l'aeroport, sinó que apostin per la sostenibilitat ambiental, la protecció dels pulmons verds, la salut de la gent, l'equilibri territorial del país, així com un procés de descentralització. Cal ser capaços de destinar les inversions econòmiques de l'aeroport, no a la seva ampliació, sinó a la seva millora i a esdevenir un Hub internacional i un aeroport de primera divisió. Aquesta negativa a l'ampliació, i aquest seguit de propostes que esmento, són el que per a mi és i ha de ser un nou model logístic, encaminat a repensar el present, per poder construir un futur capaç de fer front als reptes i les crisis globals. Un futur que ha de ser més verd, just, equitatiu i descentralitzat.

Joan Grané i Caballero, 06 de setembre de 2021