MESUREM FORCES

Comença el curs polític i se'ns plantegen preguntes, moltes d'elles sense respostes.

Jo tractaré de respondre'n algunes, donant el meu punt de vista, per tal de donar peu a l'inici de la temporada, una temporada, que comença amb la mateixa excepcionalitat amb la qual la va acabar, amb 9 persones innocents a la presó i 7 persones exiliades. Però amb una petita diferència, i és que els exiliats tenen llibertat de moviments per tot el món, excepte a Espanya. A partir d'això se'ns podria plantejar una altre pregunta. El problema el té l'Estat Espanyol o tots els països del món? Jo crec que tinc la resposta.

Un inici del curs polític que, es preveu calent, i només fa falta veure els successos en el transcurs del mes d'agost. Hem pogut observar, com un partit polític que no té cap projecte per Catalunya, només sap retirar llaços grocs del carrer. És a dir intentar silenciar la veu d'una part molt important dels catalans, i a més ho fan mitjançant la violència, i d'una forma poc usual en les societats avançades i occidentals, que és amb la cara tapada i amb navalles i/o objectes perillosos, aquest partit és Ciutadans, el partit de la confrontació política i social, el partit menys interessat en que acabi el procés.

Vull fer també, una referència a un debat important que s'ha generat arrel de tot això, que és el de la lliure expressió política en la via pública. Jo, personalment, penso que la via pública és de tots, de la manera que no veig imprescindible que els carrers hagin d'ésser neutrals. Crec que tothom té dret a expressar la seva opinió política, i a posar els símbols que cregui oportuns en la via pública, sempre i quan respectin els principis democràtics. Llavors, tant nosaltres tenim dret a posar llaços grocs, com ells tindrien dret a posar els símbols que creguessin oportuns.

Dit això, tractaré d'altres temes, ja que al iniciar aquest curs polític, tenim la Diada del 11 de Setembre, on tindrem l'oportunitat de mostrar la força republicana al carrer. Després tindrem el 1r aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i de la declaració d'independència del 27 del mateix mes. També hi hauran, els judicis de la vergonya, els judicis contra la democràcia i els drets civils. I aquest dimarts 4, tindrem la conferència del President Torra, on marcarà el rumb del procés, al mateix temps que el jutge Llarena està cridat a declarar per la justícia belga. És a dir un calendari molt intens i amb moltes coses a fer.

En la meva opinió, el President Sánchez, té una oportunitat d'or, per poder solucionar les coses al gust de la majoria dels catalans, que és per la via Cameron, la via democràtica, convocant un referèndum d'autodeterminació vinculant. De no ser així no quedarà altre remei que seguir amb el projecte sobiranista i fer efectiva la República Catalana, si cal desobeint el poders estatals, o millor dit, obeint el mandat del poble de Catalunya. I per obeir a la majoria i fer la República, hem d'estar disposats a tot, absolutament a tot. El nostre procés, és pacífic, i per part nostre sempre ho serà, però hem de saber que a l'altre banda hi ha una gent que és capaç de pegar, de portar arma blanca, i a nivell d'Estat, de reprimir policial i judicialment al poble i als representants legítims del país. Per això, jo crec que per aconseguir la República a la totalitat, haurem de fer front a totes aquestes amenaces a la convivència pacífica, des de les eines democràtiques que tenim a l'abast, i per poder fer això, serà necessari el Consell de la República i el mateix Govern, des d'on es dirigeix el Cos de Mossos d'Esquadra.

Per fer efectiva la República Catalana, cal crear noves estructures i institucions públiques, que són necessàries per a la construcció i el bon funcionament del nou estat. Caldrà posar en marxa la recaptació total dels impostos dels catalans, el control de totes les competències estatals a Catalunya i el control del territori, que serà essencial, sota el meu punt de vista, per al desplegament efectiu de la República i el reconeixement internacional. Per dur a terme aquesta tasca s'hauran de crear les Forces de Defensa de Catalunya, l'Exèrcit Català, que jo crec que és necessari en qualsevol país occidental, i en el nostre cas, és necessari mínimament per tres raons.

La primera, i molt important, és per mostrar al món que estem preparats per a esdevenir un estat independent, podent així, controlar el territori català, l'espai aeri i marítim.

En segon lloc per poder defensar Catalunya davant les diverses amenaces terroristes i reptes que existeixen al segle XXI, estant a l'alçada.

I la tercera, i no menys important, és per cooperar amb els organismes internacionals, com la UE, l'ONU i l'OTAN.

És evident, que el tema de l'exèrcit, és també un gran debat de país, en el que jo ja he demostrat, que sóc favorable a que una República Catalana, gaudeixi d'unes Forces de Defensa, que cooperin amb el Cos de Mossos d'Esquadra.

Amb tot això, comença el curs polític, on reitero, que si realment volem aconseguir la República, sempre en benefici del poble, haurem d'estar disposats a plantar cara als poders de l'Estat i a ser capaços d'organitzar una obediència al mandat republicà, evitant la presó i utilitzant les forces legítimes i democràtiques del nostre país, des del carrer i les institucions per tal de defensar-nos i estar a l'alçada de les amenaces, que de ben segur arribaran des de Madrid.

Jo estic disposat, i tu?

Joan Grané Caballero, 01 de setembre 2018