MÉS KEYNESIANISME PER A SUPERAR LA CRISI

"L'estiu que comença, és imprescindible per vacunar massivament a la població, recuperar tots els sectors que continuen amb números vermells després de més d'un any i mig de pandèmia i enfortir l'estat del benestar."

Com deia, duem a l'esquena un any i mig de pandèmia, un temps on molta gent ha patit per la salut dels qui tenen a la vora, i per les butxaques de tots. Un període en el qual l'economia ha caigut, o si més no mai ha acabat de créixer.

L'economia catalana, i pràcticament les economies mundials, han seguit el camí no desitjat per a qualsevol economia, que és un període de consum - demanda - nul , forçat òbviament pels confinaments totals, i posteriorment uns períodes d'incertesa que van dur a un consum molt baix. Aquesta situació de reducció dràstica del consum o la demanda global va dur-nos inevitablement a una disminució forçada de l'oferta per part de les empreses, ja que no hi havien demandants i per consegüent una destrucció de llocs de treball o ERTO i una caiguda de les rendes familiars, ja bé de famílies treballadores, com d'autònoms o empresaris que van haver de tenir els seus negocis tancats de manera forçada, amb minses o nul·les ajudes públiques.

Una situació de paràlisi total o parcial de l'activitat, que malauradament va endur-se'n i s'està enduent empreses, autònoms i treballadors per davant, un drama col·lectiu i sense precedents, sumat a la pèrdua de vides humanes que durant molt temps va ser un degoteig constant i esgarrifós.

Però l'economia i la societat s'han d'aixecar, amb la implementació del procés de vacunació massiva de tota la població, per així poder tornar de mica en mica a aquella normalitat tan desitjada per la gent i per l'economia en general.

És imprescindible revertir la situació de davallada del consum, l'oferta, l'ocupació i les rendes familiars que certament s'ha viscut al llarg dels darrers mesos a causa de la pandèmia, i canviar la paraula "davallada", per "augment". Penso que calen aplicar un seguit de polítiques socials i econòmiques emmirallades en les teories keynesianes, que ajudin sens dubte a sortir de la crisi a curt i mitjà termini i llaurin el terreny del creixement a llarg termini - 1 any -.

Basant-nos en la via keynesiana, i aplicant-la a la crisi derivada de la COVID-19, l'economia necessita que es reactivi la demanda global, és a dir, cal que augmenti el consum, fet que provocarà que l'economia es torni a posar en la normal circulació.

Un augment del consum s'ha de generar reduint impostos a les famílies perquè aquestes tinguin més diners a la butxaca i puguin consumir, i amb el mateix objectiu s'ha d'anar augmentant progressivament el salari mínim interprofessional - SMI - d'acord amb el desenvolupament de l'economia, per poder fer créixer el poder adquisitiu de les famílies i concretament de les més vulnerables. Perquè aquesta reforma no suposi un greuge per a les PIME, seria just reduir-los l'Impost de Societats en aquestes petites i mitjanes empreses a les quals els podria suposar un major impacte. Una altra mesura que també també pot ésser efectiva alhora de reduir l'atur i augmentar el consum, és generar llocs públics de treball, tot i que en el moment actual sóc més partidari de les dues primeres opcions.

L'estat és l'encarregat de, en temps de crisi regular l'economia per tal de revertir la situació, i fer les polítiques necessàries per reactivar el consum. Quan la gent té més diners a la butxaca, té més seguretat i consumeix més. En la mateixa línia, l'augment del consum produeix que les empreses tinguin més feina i puguin necessitar més personal, fet que de forma massiva redueix l'atur del país. Amb més persones treballant, més empreses rendint a bon nivell i més poder adquisitiu per a les famílies, es produeix un augment dels ingressos públics sense haver hagut d'apujar els impostos, que a part de ser impopular, és perjudicial per a l'economia del país.

En definitiva, la interpretació keynesiana de la resolució d'aquesta crisi, em duu a pensar que la inversió pública feta en ajudes socials, en major pressupost sanitari o bé amb la reducció d'impostos a rendes baixes i mitjanes per tal d'incentivar al consum, d'entrada pot provocar dèficit públic i inclús endeutament. Però en una situació de crisi com la que s'està vivint, és l'administració pública qui s'ha d'endeutar, i no pas les famílies, els autònoms o les PIME. L'endeutament que puguin patir les administracions públiques es revertirà en més ingressos públics quan les mesures expansives facin efecte, i serà llavors quan l'administració tindrà més capacitat i més recursos disponibles, que podrà destinar a invertir en l'estat del benestar - ensenyament, salut, recerca, universitats, etc -.

És per tot això; per superar la crisi a curt-mitjà termini, i per a garantir un estat del benestar més ampli que doni peu a un país amb majors quotes de justícia social i igualtat d'oportunitats, que cal posar les polítiques econòmiques expansives al centre, i adaptar el keynesianisme als temps i al context. Sortir de la crisi protegint les butxaques de la gent, les empreses, i a més eixamplant les costures del nostre estat del benestar, penso que ha de ser una prioritat, i quelcom a rectificar de les receptes d'austeritat adoptades des de les institucions europees arrel de la crisi financera del 2008.

Joan Grané i Caballero, 18 de juliol de 2021