LA VIDA ÉS UNA FORÇA MAJOR
El temps dirà si les mesures que està prenent el govern espanyol per frenar l'expansió i propagació del COVID-19, han estat efectives o no. És evident que davant la situació d'excepcionalitat i d'extrema gravetat que viu Catalunya, el conjunt de l'Estat Espanyol, Europa i el món sencer, només podem agrair la immensa feina que estan duent a terme els professionals de la sanitat, que s'hi deixen la pell fent un immens servei a la societat.
En temps com els que corren, queda clar que les administracions han de seguir apostant per la sanitat pública i universal. Ha quedat evidenciat que els estats sense un sistema públic de salut, tenen un immens problema per poder afrontar aquesta crisi sanitària que ha originat el virus del COVID-19 i que està desbordant els grans estats de la UE. També s'hauria de tenir present que quan passi aquesta crisi, les administracions hauran de reforçar la salut pública amb més inversions en aquest camp, alhora que una aposta clara per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I), en les universitats i en els hospitals públics del nostre país.
La crisi de salut púbica que vivim, i que al meu parer, de forma encertada, ha dut al govern espanyol a decretar l'estat d'alarma des del passat 14 de març, ens obliga a tots a quedar-nos a casa, però no per una llei que ho dicti, hauria de ser per solidaritat amb les i els professionals sanitaris, amb totes les persones que pateixen el virus, les víctimes i el conjunt de persones que estan treballant aquests dies, exposant-se al risc que s'exposen, caixers de supermercats, conductors d'autobusos, personal de neteja, cossos de seguretat i d'emergència, persones que subministren aliments i necessitats bàsiques per a la ciutadania i autoritats públiques. Per solidaritat amb totes aquestes persones i per responsabilitat moral i ètica, hem de respectar escrupolosament el confinament domiciliari.
Evidentment, aquest confinament domiciliari té unes conseqüències sobre l'economia, el teixit productiu del país, els autònoms, les PIME, els treballadors, les grans empreses, etc, però malgrat que en temes econòmics s'hagi de ser extremadament prudent, quan està en joc la vida de les persones i la salut mundial, hi han interessos que s'han d'avantposar. La vida de la gent, sens dubte, és una força major.
De manera que penso, que el govern espanyol ha d'oferir un paquet de mesures econòmiques i fiscals molt més valentes i decidides que les que va presentar a principis de setmana. S'han de suprimir temporalment les quotes dels autònoms i reduir temporalment l'IRPF i l'Impost de Societats a les PIME. També s'han de d'obligar als bancs a establir moratòries en el pagament de les hipoteques, per a que aquesta crisi no la paguin de la butxaca els ciutadans que vegin perillar els seus ingressos en aquest període temporal. Així com la suspensió del pagament dels rebuts de llum, gas i aigua, com ha fet el govern de Macron a França. I mesures temporals per a protegir i garantir els drets dels treballadors davant els ERTE (que per altra banda són necessaris), garantir la liquiditat i finançament de les empreses i autònoms, i tancar l'espai aeri espanyol, és a dir, confinar totalment Espanya, i aturar la seva activitat.
Per últim, penso que seria responsable decretar el confinament dels territoris més infecciosos, que avui en dia són la Comunitat de Madrid i Catalunya, com porta setmanes dient el President Torra i el govern de la Generalitat. Com també diuen els experts, el que ha donat resultats i el que s'ha fet en els diversos estats del nostre entorn és confinar els territoris més infecciosos, s'ha fet a la Xina (Yuhan), a Itàlia (Llombardia), a Alemanya (Baviera), a Àustria (el Tirol). Però sembla que a Espanya preval el sentiment patriòtic i militar a les consignes de científics i experts. Els seus motius tindran, i moltes explicacions s'hauran de donar a la gent.
Per concloure, vull tornar a agrair la feina de tots els professionals de la sanitat, així com totes les persones que treballen aquests dies per oferir i subministrar serveis bàsics, ja que la seva feina és imprescindible, i s'exposen a un gran risc. Aquest país se'n sortirà amb el petit grau de responsabilitat que assumeix cada ciutadà quedant-se a casa i complint el seu confinament. Salut!
Joan Grané Caballero, 22 de març de 2020