LA VIA POLÍTICA; FINS ARA DESCONEGUDA
El fracàs de la negació al diàleg per part del Govern Espanyol durant els últims 10 anys, ens ha dut a la situació que vivim actualment.
Tenim presos polítics i exiliats, un 70-80% de la societat catalana que reclama un referèndum, i gairebé el 50% que reclama la independència i una molt bona part de la societat espanyola que reclama diàleg i que ha perdut confiança en la monarquia.
Davant d'aquesta situació i la necessitat del PSOE de comptar amb el sobiranisme català per a governar, és imprescindible exigir una relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat. Però és trist que una de les principals reclamacions catalanes per a la investidura, sigui la posada en marxa d'una mesa de negociació entre governs, i que encara així sigui difícil d'acceptar per al PSOE. La necessitat d'una mesa de negociació i el reconeixement del "conflicte polític" que es viu al país, són dues realitats evidents i sobre les quals no ens hauria de fer falta convèncer.
La societat catalana, és molt plural i diversa, i com que existeix aquesta realitat social i política, que ens enriqueix com a país, hem de saber utilitzar les millors eines democràtiques per a poder satisfer les voluntats majoritàries. En aquest cas l'eina més poderosa que tenim, és la paraula i saber escoltar el que pensa diferent a nosaltres, tractant d'entendre'l, que és molt necessari en moments de polarització. La tensió provocada per l'Estat Espanyol, arran de la sentència de l'1-O, és una tensió que no ens ajuda a resoldre el conflicte d'una vegada per totes. De fet, l'existència de presos polítics i exiliats dificulta molt la posada en marxa d'aquesta negociació, de manera que penso que una amnistia per a totes i tots ells, pot contribuir enormement a la distensió política i social del país, i a centrar-nos en cercar la millor via pel bé de Catalunya.
La sortida a l'atzucac polític del país, indubtablement haurà d'anar de la mà de grans consensos, la victòria de Catalunya, serà la que sapiguem construir entre una majoria molt qualificada de catalans i catalanes i alhora la que tingui els màxims suports possibles arreu de l'Estat Espanyol.
De cara a la investidura de Pedro Sánchez, crec que seria interessant una negociació conjunta d'ERC i Junts per Catalunya amb el PSOE, on es pugui plantejar aquesta mesa de negociació bilateral entre governs, amb la presència dels dos Presidents, i alhora una persona externa, que pugui fer de relator/a o inclús un mediador/a internacional. Si el PSOE es mou i accepta condicions bàsiques per poder dur a terme un diàleg seriós, crec que seria sensat, malgrat tots els malgrats, facilitar una investidura, i de retruc aprovar els Pressupostos de la Generalitat, per garantir la governabilitat fins al 2021.
Personalment, i aplicant el màxim sentit comú, crec tenir clares dues coses. La primera és que ara per ara, el gran consens al qual es pugui arribar, no serà ni totalment blanc, ni totalment negre, perquè com he dit abans, Catalunya és molt plural i diversa, i n'hi han moltes tonalitats de blancs, de negres, i alhora de grisos. I la segona és que aquest consens de país, es vulgui o no haurà de passar per les urnes, i haurà d'anar acompanyat de dosis d'empatia, realisme i valentia per part de tots els actors implicats.
Joan Grané Caballero, 14 de desembre de 2019