LA GESTIÓ D’UN HOME HONEST
"Un president que ha molestat als poders fàctics, perquè pensava en els més vulnerables i perquè no tenia por a les conseqüències dels seus actes"
L'arribada del president Torra al Palau de la Generalitat va ser una sorpresa per a tots, igual que ho va ser la del president Puigdemont en el seu moment. Quim Torra, quan va aterrar al Palau al maig de 2018, era un home que venia de l'activisme i de la gestió en l'empresa privada, uns fets que possiblement l'humanitzaven i l'humanitzen en el càrrec.
El primer balanç que vull fer de l'etapa de 2 anys i mig, en que el president Torra ha exercit com a cap de l'executiu, és el d'un home que ha estat honest en la seva gestió, i alhora d'un home que no el mouen interessos o tacticismes de partit, sinó una visió i interès únicament del país. Aquests son uns dels fets que possiblement l'honoren en la seva gestió.
El president Torra va arribar a una Generalitat arrassada per les conseqüències de l'aplicació de l'article 155, i va haver de recuperar-la després de més de 6 mesos d'intervenció per part del govern del PP. Al llarg d'aquest temps hem pogut veure un president i una persona que l'ha mogut una immensa vocació de servei, o millor dit, de bon servei. Un independentista convençut, convincent i sense por de les conseqüències de les seves accions, i un polític - transitori - que va deixar de banda el tradicional eix ideològic esquerra-dreta, posant èmfasi en la gestió i en salvaguardar els interessos del país i de la seva gent, sobretot dels més vulnerables.
La legislatura en la qual el president Torra ha estat al capdavant de la Generalitat, no ha estat una legislatura fàcil. Ha estat marcada per les relacions turbulentes amb ERC i per la desunió de l'independentisme. Per dir-ho suau, per la mala imatge de l'independentisme, per una banda en la definició d'una estratègia per avançar cap a la independència, i per altra, per respondre amb fermesa a la repressió constant de l'Estat. La legislatura també ha estat marcada per la sentència del procés del 14 d'octubre de 2019; per la falta d'unitat en la resposta institucional per una banda, i per l'altra, pels aldarulls al carrer, que van comportar l'actuació dels Mossos d'Esquadra, i la major auditoria interna de la història dins del cos. Podríem dir que ha estat marcada també per les constants interferències de la justícia espanyola en la voluntat del poble de Catalunya expressada a les urnes el 21 de desembre de 2017. La pancarta de «Llibertat presos polítics i exiliats» del Palau de la Generalitat i la conseqüent i injusta inhabilitació del president, també han format part de la legislatura, així com l'arribada de la pandèmia de la COVID-19, i la difícil gestió que va comportar, i a la qual el president s'hi va dedicar incansablement, fins al dia en que el Tribunal Suprem va fer efectiva la seva inhabilitació. Recordem, que va ser per penjar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat, que deia: «Llibertat presos polítics i exiliats».
Una legislatura se'ns dubte convulsa i complexa alhora de gestionar-se, i on s'ha evidenciat que el que ha mogut al president Torra en les seves decisions, sobretot en els temps de pandèmia, ha estat protegir la vida dels ciutadans, i actuar amb plena sinceritat i sentit de la responsabilitat. No el movien interessos.
Tots aquests fets l'honoren, i fan que puguem dir que la seva inhabilitació respon a criteris polítics, i no pas jurídics. I també a les ganes d'alguns, de treure's del mig un home coherent amb les seves conviccions, honest en les seves accions, defensor a ultrança del drets fonamentals, i se'ns dubte, un independentista de pedra picada. Gràcies per tant, president!
Salut i República!
Joan Grané i Caballero, 25 d'octubre de 2020