LA FINLÀNDIA DEL SUD D'EUROPA

"Aspiro a una República catalana que s'inspiri en les socialdemocràcies dels països escandinaus, on la justícia social      és la base, l'educació l'eix vertebral, i l'honestedat la norma"

Quan pensem en la independència de Catalunya, i hi aportem arguments al projecte col·lectiu, sovint ho fem pensant en els greuges de l'Estat espanyol envers Catalunya, que és totalment lògic tenint en compte que els dèficits de la Catalunya autonòmica són immensos. Però penso que és important, que per un moment no pensem en el que estem deixant de tenir, i pensem en el que realment aspirem a tenir. És un exercici interessant i amb mentalitat d'Estat, que és el que intentaré plasmar.

El que abans era el somni d'una Catalunya independent, una reivindicació llunyana i sobre la qual la incidència era mínima, d'ençà fa més d'una dècada, el projecte de la República catalana és vigent, és a l'agenda catalana i sobretot, existeixen les majories socials i polítiques per a poder-ho desenvolupar. Tanmateix potser el que ens manca és aquella voluntat, determinació i autoestima, que ens dificulta enormement avançar.

La República catalana que jo imagino i que cada dia tinc més clar que podrà ser així, és un país que tingui un horitzó a seguir en els Països Escandinaus, com a exemple d'honestedat en la gestió, de rigorositat fiscal per part de tothom, d'un model molt robust d'Estat del benestar, d'una enorme capacitat de fer de les proclames a favor dels drets socials, civils, l'ecologisme o el feminisme unes realitats socials palpables en polítiques i en formes d'actuar. Unes societats amb una consciència extremadament democràtica i un compromís cívic amb allò col·lectiu, amb el servei públic i amb el bé comú.

Pot sonar a utopia, però és la realitat de països com Finlàndia, Dinamarca, Suècia o Noruega. És la realitat d'uns estats que han fet de la igualtat d'oportunitats i la justícia social el pal de paller de les societats, sostingudes en el servei públic, i la consciència per part de tota la societat - independentment de la seva condició socioeconòmica - que el servei públic és el bo, perquè certament és així. Ningú posa en dubte que l'escola pública, la sanitat pública o les universitats públiques hagin de ser universals, independentment d'altres variables. Que tothom ha de tenir accés als serveis, és a dir, que els drets socials són universals, i per tant, que la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits no només és una proclama, sinó que és la norma, és totalment assumit per tothom. És per aquesta raó que no ens podem plantejar que per motiu de renda, una persona tingui l'oportunitat d'accedir a una millor escola, hospital o universitat, o que per motiu de gènere, una persona tingui més possibilitats d'accedir a una feina o inclús de rebre una major retribució. Parlo de drets socials universalitzats i de la igualtat d'oportunitats efectiva.

La República catalana pot aspirar a ser la Finlàndia o la Suècia del mediterrani, ja que tenim el potencial d'Estat per poder amb els nostres recursos generar oportunitats en l'economia, enfortir el teixit productiu i les petites i mitjanes empreses o bé fomentar un model econòmic molt més cooperativista atenent a les realitats històriques dels comerços i negocis catalans. I assumint aquesta realitat d'un país amb riquesa i capacitat, crear un Estat del Benestar molt robust i fort que sigui el màxim garant dels drets socials i col·lectius, que revolucioni el mercat de treball, reduint jornades laborals, avançant cap a la conciliació laboral i familiar de manera clara i sense matisos - entomant per exemple la reforma horària -; una República capaç de transformar el sistema educatiu, tot impulsant polítiques emmirallades en el lleure i les competències de la mainada, i sobretot creant unes escoles que no discriminin a ningú i que garanteixin les oportunitats de tothom en tots els barris, pobles i ciutats de Catalunya, amb la garantia també, del català com a element de cohesió social del país.

Imaginar aquesta Catalunya és imaginar el país que han votat els seus ciutadans al llarg dels darrers temps, és una Catalunya que mira desacomplexadament a Europa i que treu el seu potencial i talent posant-lo al servei de la seva gent. Una república cívica, acollidora, emprenedora i pionera. Un país verd i que miri clarament al futur, transformant el model de mobilitat urbana i de logística nacional, repensant les ciutats, la connexió total del país amb transport públic i així com amb la resta d'Europa.

Cal parlar també de la fiscalitat, que no és un tema pas menor. La Catalunya emmirallada en els països nòrdics, ha de ser una República amb un Estat del Benestar que garanteixi els drets de manera universal i per tant és immensament necessari que un dels pilars d'aquesta fiscalitat, sigui una més justa redistribució de la renda, i un canvi en la consciència col·lectiva. És comprovat, que ens països com Dinamarca o Noruega, les rendes altes paguen forces impostos, però els és de rebut, ja que fan el mateix ús dels serveis públics que les persones de rendes més baixes. Tanmateix, i independentment de la renda, les persones són conscients que el pagament d'aquests impostos és amb la finalitat del bé comú i col·lectiu, que vull recordar, que el bé col·lectiu també vol dir el bé individual. És per això, que cal una transformació en la consciència col·lectiva: pagar impostos; sí, gestionar honestament els recursos, encara més, i és en aquesta dinàmica que uns recursos ben gestionats i que arriben directament a tota la població i de manera eficient, provoquen la percepció alhora de pagar impostos no sigui la d'una imposició, sinó una contribució, que és del que finalment es tracta.

Per tant, i a tall de conclusió, poso èmfasi en pensar el model de República catalana, en el model social i econòmic de la Catalunya del futur. I reitero la meva aposta clara per a fer de Catalunya la Finlàndia o la Suècia del sud d'Europa, inspirada en les socialdemocràcies nòrdiques. I no ho dic per dir, ho dic perquè Catalunya té la capacitat, els recursos i el talent per mirar de tu a tu als països més benestants d'Europa. Aspiro a una República, que practiqui la justícia social i la igualtat d'oportunitats amb un model de l'Estat del Benestar molt robust, que sigui capaç de garantir els drets de forma universal a tothom qui sigui a Catalunya. La República pròspera, justa i inclusiva que volem, una Catalunya de primera.

Joan Grané i Caballero, 17 d'abril de 2022