L’HABITATGE, UNA ASSIGNATURA PENDENT

Certament el preu de l'habitatge en el nostre país és elevat comparat amb la renda mitjana de la ciutadania. I com no pot ser d'altra manera, això genera un problema social, que les diverses administracions han de pal·liar, per tal de garantir el dret a l'habitatge com així reivindica l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Constitució Espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans.

Existeixen una sèrie de condicionants socioeconòmics, que perjudiquen l'emancipació dels joves del nostre país. Per una banda les condicions de treball i l'elevat atur juvenil, i per l'altre, i en part en conseqüència de la primera, que és la dificultat per pagar un lloguer, degut als seus preus. Amb tot això, és evident que s'ha de trobar una solució per tal de millorar les condicions de treball i habitatge, que afavoreixin l'emancipació juvenil, i en conseqüència al desenvolupament social i econòmic del nostre país. 

Per poder cercar una solució al problema dels elevats preus del lloguer, penso que un bon servidor públic, ha de tenir presents certs aspectes. S'ha de garantir el dret a l'habitatge, i això s'ha de fer garantint també els drets del propietari que també s'han de respectar. Si la via que s'ofereix des de les institucions per a fer front a la situació, passa per trepitjar els drets del propietari, no haurà estat un bon servei públic, el mateix que si es trepitja el dret a l'habitatge.

Per a situar-nos, vull fer un escàner de com està la situació avui en dia. En primer lloc podem observar que la demanda per al lloguer d'habitatges és elevada, paral·lelament observem que l'oferta és baixa, i com que el mercat es regula en funció de la llei d'oferta i demanda, tenint una demanda elevada i una oferta baixa, inevitablement els preus de l'habitatge pujaran.

Veient aquesta situació, és obvi que les administracions han de fer polítiques urgents en aquest àmbit, per evitar que segueixi pujant el preu del lloguer de manera desmesurada i que això creï una situació insostenible per a les nostres ciutats. Penso que l'atenció s'ha de centrar en augmentar l'oferta, i inicialment, crec que l'administració, haurà de regular moderadament el preu de l'habitatge per poder fer-lo més assequible, però això no pot convertir-se en una pràctica habitual de les administracions, ja que acabaria limitant l'oferta, i l'objectiu ha de ser augmentar-la per a poder satisfer l'enorme demanda que existeix. 

Una intervenció excessiva de l'Estat en el mercat de l'habitatge provoca, per una banda una pèrdua de competitivitat del territori en particular, i incentiva als propietaris a dur a terme altres activitats amb les quals puguin treure més rèdit econòmic, i per altra banda una reducció de l'oferta, que atenent a la llei de l'oferta i la demanda, inevitablement ens duu a un augment dels preus. Amb la qual cosa, si s'aconsegueix que la regulació del preu del lloguer (que ha d'existir) sigui mínima, i s'incentivi l'oferta d'habitatges, això provocarà que el mercat s'auto-reguli, i el mateix augment de l'oferta, ens duu a la baixada del preu del lloguer, ja que els propietaris han de competir entre ells pels inquilins, amb la qual cosa els preus es redueixen. En aquesta situació s'estarà fent més assequible el lloguer en el nostre país, i s'estarà contribuint a augmentar el poder adquisitiu de les famílies, ja que al dedicar menys percentatge del sou al lloguer, els quedarà més quantitat disponible, per a l'oci o altres activitats.

Joan Grané Caballero, 16 de febrer de 2020