L’ESTAT NO TÉ RES A OFERIR
"La realitat catalana cada cop mira més a Brussel.les, París o Berlín, que no pas a Madrid."
Quan a l'any 1978 va aprovar-se la Constitució espanyola i al 1979 l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'independentisme català era un moviment residual, aglutinava vora el 10% de la ciutadania de Catalunya. Certament existia una voluntat del catalanisme de transformar Espanya i convertir-la en un estat plurinacional. Durant molts anys aquesta opció era possible, i durant els governs de Jordi Pujol es va avançar fermament en aquesta direcció, la d'enfortir les institucions d'autogovern i dotar-nos d'eines pròpies.
Tot plegat va arribar a un punt on hi va haver un xoc d'interessos que té una solució complexa. Espanya no estava, ni està disposada a cedir més del que ha cedit, i la societat catalana en el seu conjunt vol més sobirania i una part molt important vol la independència.
Catalunya és una vella - i bella - nació d'Europa, amb institucions pròpies, llengua i cultura diferenciades, una història i una raó de ser particular a la del conjunt de l'Estat. Com a tal té el dret d'esdevenir un estat independent si la gent així ho desitja, i no viure històricament lligada de mans i peus per un Estat que ja no té absolutament res a oferir a una societat catalana, que ja ha emprès el vol de la llibertat.
Quantes propostes han fet els governs de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez al conjunt de Catalunya?
Ja ho dic jo. No han fet cap ni una. I no ho han fet, perquè no en tenen cap, més enllà de la subordinació del govern de la Generalitat i el poble de Catalunya al govern central, la unitat d'Espanya i l'ofec fiscal i nacional de Catalunya. No son capaços de tractar la realitat catalana, que certament i cada cop més, mira més a Brussel.les, París i Berlín, que cap a Madrid.
I mentrestant els successius governs espanyols no proposen cap sortida al conflicte polític que vivim, la societat catalana cada cop se sent més lluny d'Espanya, i no només sentimentalment, això ja ho va advertir el president Montilla amb la sentència de l'Estatut del 2010 i no és sospitós de ser independentista.
El projecte polític del sobiranisme català és clar, celebrar un referèndum d'autodeterminació, fer campanya pel sí, guanyar-lo i construir una República Catalana dins d'una Unió Europea justa, humanitària i fraternal. Més de 2 milions de catalans ho recolzen a les urnes, i fa gairebé 10 anys que així es defensa. Quin és el projecte polític per oferir a la societat catalana per part de Pedro Sánchez, Pablo Casado, Inés Arrimadas o Miquel Iceta? Tenen proposta per Catalunya, més enllà de repetir que Espanya és indissoluble i la sobirania nacional pertany a tots els espanyols? Entenc que la societat catalana mereix i necessita contraposar idees i projectes de país, però els partits que han passat els darrers anys pel Gobierno, no ho han facilitat.
El president Aznar amb la majoria absoluta de l'any 2000, li va dir al president Pujol que no hi havia més cessions autonòmiques possibles. El TC al 2010, va carregar-se l'Estatut votat pels catalans i aprovat pel Parlament i el Congreso. El president Rajoy va negar-se rotundament a parlar del pacte fiscal i d'una consulta pactada i per últim el president Sánchez tampoc vol que Catalunya voti el seu futur. Només diuen que no. Espanya no té res a oferir a la societat catalana, la relació institucional Catalunya - Espanya ja no té recorregut, perquè l'Estat l'ha matat. Catalunya té dret a volar sola com fa qualsevol país madur.
Joan Grané Caballero, 06 de juny de 2020