L’ESTAT EN FORA DE JOC
Sí, l'Estat Espanyol està en fora de joc, concretament els dies 20 i 21 de setembre, els poders estatals partien d'una posició antireglamentària i amb voluntat de disputar el partit fora del terreny de joc, ja que allà no s'hi senten gens còmodes, on hi ha democràcia, drets i llibertats, els del PP, Ciutadans, la Casa Real i el poder judicial no s'hi senten a gust, perquè tots sabem de quin pa estan fets.
Com he dit, els dies 20 i 21 de setembre l'Estat se situa per primer cop en un clar fora de joc, però el problema, és que l'àrbitre ho veu i no ho xiula, en aquestes circumstàncies, podem sospitar que, bé aquest àrbitre té un problema de vista, o bé està manipulat. Jo aposto per la segona, ja que un àrbitre amb problemes de vista normalment no el deixen arbitrar. Un fora de joc, vist des d'Europa i des del mateix Estat Espanyol, vist des d'allà on es vulgui veure, perquè la democràcia sempre guanya entre els demòcrates.
Factors que fan a l'Estat estar en una posició antireglamentària, són els fets de l'assalt a diversos departaments de la Generalitat el 20S, són la intervenció encapotada i il·legal de l'autonomia i les finances de la Generalitat, són la repressió exercida per els cossos i forces de seguretat de l'Estat, contra demòcrates que volien exercir el seu dret a vot en el referèndum de l'1-O, quelcom que passa en les democràcies consolidades, també l'aplicació de l'article 155, amb la duresa amb que va dur-se a terme, arrasant amb tots els consensos de país i l'autogovern construït durant tant de temps. Tornen a quedar en fora de joc, quan es produeix l'empresonament dels Presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, posteriorment amb l'empresonament també del vicepresident Junqueras i consellers i conselleres del govern legítim de Catalunya, la convocatòria il·legítima d'eleccions i la no acceptació dels resultats, l'impediment al President Puigdemont a ser re-investit, la negació a Jordi Sànchez a exercir els seus drets intactes com a diputat al Parlament i el segon empresonament de Jordi Turull enmig d'un debat d'investidura, tot això i una infinitat de coses més que no han tingut tant de ressò.
L'Estat clarament està en fora de joc, i no ho reconeix, però hauria de començar fer-ho per poder continuar el partit amb normalitat.
Arrel de la moció de censura, sembla que pot haver un canvi en les formes del govern espanyol, passar d'un govern del PP, la dreta arcaica i espanyolista a un govern del PSOE, de caire progressista i federalista, en principi hauria de ser una bona notícia per a les aspiracions de descentralització de l'Estat i de sobirania per Catalunya, per això penso que el Govern de Catalunya hauria de proposar-li al Govern Espanyol, que té el suport de Podem, la possibilitat d'acordar un referèndum per l'autodeterminació o bé un tipus de consulta per a donar el dret a vot al poble de Catalunya.
A hores d'ara tenim una urgència i exigència nacional, que va lligada a l'establiment de la normalitat institucional i política a Catalunya, és la necessària posada en llibertat dels presos polítics, i el retorn en condicions segures dels exiliats, en definitiva acabar amb la persecució judicial i poder tornar a una normalitat que ens permetre mantenir un diàleg bilateral Catalunya-Espanya, per tal de poder avançar, negociar i acordar en els paràmetres de la democràcia.
El President Sànchez i el seu govern, parlen de l'acostament dels presos a Catalunya, crec que és un bon començament, tot i que cal recordar que és un dret que tenen els presos, però evidentment és un acostament i un gest cap al Govern de Catalunya, esperem que això pugui desencadenar en una posada imminent en llibertat, ja que les condicions amb les quals es troben els presos són inhumanes i injustes, a més a més que els delictes pels qual se'ls està processant s'ha demostrat que són inexistents.
Esperem que el nou govern del PSOE i Pedro Sànchez treguin a l'Estat Espanyol de la posició del fora de joc, per seguir jugant el partit amb normalitat i sobretot mitjançant la política, que és el motiu principal de tot plegat.
Joan Grané Caballero, 01 de juliol 2018