L’EQUILIBRI ENTRE SALUT I ECONOMIA
«Entre salut i economia, inevitablement s'han de triar les dues; perquè sense salut no es pot sostenir l'economia, i sense economia no es pot sostenir la salut»
Portem gairebé un any de pandèmia, concretament nou mesos i anem camí del desè, i en tot aquest temps hem pogut aprendre moltes coses, inclús els que no tenim ni remota idea d'epidemiologia. El que és cert i palpable a ulls de tothom, és que el virus del qual al llarg del gener i febrer ens en rèiem, avui en dia ha generat una situació de crisi econòmica, social i sanitària de grans i incertes magnituds.
El 25 de febrer de 2020 un desconegut, que ha trastocat tots els plans del 2020, va arribar a Catalunya. Actualment, a punt d'acabar l'any, el virus ens ha ensenyat coses, i certament les persones que lideren els països també han après com fer front al virus, és per això que el confinament total que va produir-se la passada primavera no s'ha tornat a produir. És per això que portem des del juliol amb pujades i baixades dels contagis, restriccions en gran part dels sectors, confinaments perimetrals, etc. Portem un any de molts daltabaixos, per tractar de controlar la pandèmia, evitar morts, salvar l'economia, i garantir els drets i llibertats fonamentals, entre ells el dret a l'ensenyament presencial al nostre país. Un conglomerat de fitxes que han d'equilibrar-se i encaixar perquè el país no s'enfonsi per complet.
És per tots aquests motius que he decidit titular l'article així. L'equilibri entra la salut i l'economia no només és necessari, sinó que a més és del tot imprescindible. Hem pogut comprovar que la manera més eficaç de tenir el control sobre la pandèmia, és malauradament, aplicant restriccions a la mobilitat i restringint la interacció i els contactes socials. De manera que si aquesta és la fórmula per salvar el major nombre de vides i no convertir els hospitals en centres exclusivament COVID, és lògic que s'haurà de fer. Però si realment no trobem cap alternativa al tancament, el confinament i la restricció, son les administracions les qui han de salvar a les persones treballadores, els autònoms i les PIME, als quals no se'ls dona altra alternativa que tancar temporalment els seus establiments comercials, és a dir, els seus negocis. Cal recordar que un bar o restaurant tancat, és un autònom sense ingressos i sense ajudes públiques: que ha de pagar el lloguer del local, que ha de pagar impostos, la quota de la Seguretat Social. Son una sèrie de treballadors que molt probablement acabin amb un ERTO - que l'Estat encara no paga -, fet que equival a estar mesos sense cobrar. Son una sèrie de negocis auxiliars que treballen al voltant d'un bar o restaurant proveint-los els aliments, begudes, etc, i que naturalment deixen d'ingressar.
És cert, com diu la dita castellana: «Millor prevenir que curar». Millor afluixar el ritme del país i de l'economia per mantenir aquest equilibri economia-salut, que no pas deixar fer i trobar-nos el desastre més endavant, fet que propiciï un confinament encara més dur a nivell restrictiu, i amb uns efectes econòmics encara més devastadors. És necessari que les administracions s'endeutin ara i gastin diners públics, donant ajudes directes als autònoms i les PIME, pagant els ERTO, ja que quan passi la pandèmia son els autònoms i les PIME, amb els seus treballadors i treballadores els qui hauran de tirar endavant l'economia. Però si no em cuidat suficient les empreses, i aquestes tanquen, ningú podrà engegar el país i començar la recuperació econòmica. Insisteixo, penso que endeutar-se i gastar és imprescindible per donar cobertura a qui haurà d'arrencar el motor d'aquest país quan passi la crisi sanitària. No endeutar-se i no gastar ara, implicarà el tancament de més empreses amb les nefastes conseqüències socials i econòmiques que això comporta pel país: pèrdua d'activitat productiva, treballadors a l'atur als quals se'ls ha de pagar subsidis, i menys persones generant activitat econòmica, que es reverteix en menor quantitat d'ingressos públics.
De manera que a tall de conclusió, no endeutar-se i no gastar ara la quantitat necessària, implica un endeutament major i incert en el futur - pels aspectes ja mencionats -, i una recuperació de l'economia molt més lenta i deixant molta més gent enrere, que és justament el que s'ha d'evitar de totes, totes. Cal cuidar de les nostres empreses i els nostres treballadors. Darrere una PIME hi han projectes personals o familiars, hi han persones i famílies que han de viure, i si les condicions sanitàries els obliguen a tancar els seus negocis, l'Estat els ha de mantenir: als autònoms, a les empreses i als treballadors. Una altra cosa, no ens la podem permetre. Jo no soc ni economista, ni epidemiòleg, però fent ús del màxim sentit comú, arribo a unes conclusions més o menys raonables, les d'algú que desitja el bé i millor pel seu país, la seva gent, i els millor desitjos per un 2021 carregat d'incerteses i esperances.
Bones festes, cuidem-nos!
Salut!
Joan Grané i Caballero, 19 de desembre de 2020