INCENTIUS PER AL CREIXEMENT

Si mirem enrere, podem observar com a l'any 2008 una devastadora crisi econòmica, degut a la bombolla immobiliària, va passar per sobre del nostre país i va deixar unes conseqüències tristes, on moltes persones van perdre la feina, de manera que van perdre els ingressos. Moltes empreses van tancar, i acte conseqüent de tot això a l'Estat li van augmentar les despeses i disminuir els ingressos, una situació de dèficit públic, que només podia corregir-se, recorrent a l'endeutament, que no és una correcció total, ja que aquests diners prestats s'han de retornar, afegint-li els interessos.

Van ser anys de retallades i polítiques d'austeritat, que van generar un comprensible descontentament social, que va traduir-se en les mobilitzacions del 15-M i la creació de partits com Podemos, inicialment, un partit contrari a l'establishment.

Però 10 anys després d'aquella crisi, la situació és diferent, ja que l'atur a Catalunya és del 10-11%, molt a prop dels nivells d'abans de la crisi, i l'augment del PIB ha estat constant, fets que fan necessari donar incentius a les famílies i a les empreses, perquè aquestes contribueixin al creixement i desenvolupament de l'economia, que no s'entén sense la seva contribució.

Donar incentius a les famílies i a les empreses vol dir moltes coses, en primer lloc, hem de pensar en les PIME i els autònoms que han estat i són el motor de l'economia catalana, reduir l'impost de Societats a aquestes empreses les farà molt més dinàmiques internament i alhora de cara a l'exterior, fet que haurà d'anar acompanyat d'un augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI), i petites reduccions de l'IRPF. D'aquesta manera estàs fent que els treballadors/es gaudeixin de més poder adquisitiu, i alhora beneficiant al teixit de les PIME i els autònoms.

Perquè en el moment en el qual les famílies gaudeixen de més poder econòmic, seran més optimistes i consumiran més, fet que beneficiarà de nou a les PIME. També aposto per la reducció de l'IVA, per tal de poder seguir en la línia d'incentivar al consum i apostar així clarament per al creixement i desenvolupament de la nostra economia.

Seguint aquesta roda de bonança, per a les empreses i en conseqüència per a les famílies, caldrà apostar i defensar l'Estat del Benestar, que inclou invertir en els nostres serveis públics, perquè aquests siguin de qualitat, volent garantir així la justícia social i la igualtat d'oportunitats en el nostre país. Penso que l'educació és un pilar fonamental en la nostra economia i la societat, apostar pel futur de Catalunya, és apostar per l'educació de qualitat, necessitem que els i les joves sortim molt ben preparats i que vulguem treballar a Catalunya, de manera que s'haurà d'apostar també per tenir una oferta laboral de qualitat, tractant de reduir la temporalitat i la precarietat i apostar per feines que permetin tenir una vida digne, on es pugui consumir, en benefici propi, i indirectament en benefici de les nostres empreses.

L'aposta per la sanitat és també molt necessària i alhora imprescindible, i crec que Catalunya ha complert, evidentment encara queda molta feina per fer com en la majoria dels àmbits, però necessitem un sistema de salut pública eficient, reduint les llistes d'espera i apostant clarament per la recerca, la investigació i la innovació que ens facin pioners en salut pública, arreu d'Europa i del món. Aquest fet ens duu directament a garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, ja que és una realitat, que hi ha una natalitat molt baixa i cada cop més persones en edat de jubilació, i això succeeix alhora que degut als grans avenços científics i tecnològics, l'esperança de vida va a l'alça i cada cop s'han de pagar més pensions. De manera que des de les institucions s'ha de fer un plantejament, ja que garantir el sistema públic de pensions, és una prioritat, independentment dels plans privats que puguin fer-se les famílies. Tenim un important repte com a país i com a societat, que hem de saber gestionar, ja que sortir-nos-en d'aquesta, voldrà dir que el nostre sistema públic gaudeix de molt bona salut.

Crec que tots aquests fets, ens duen a la conclusió que cal fer un clara aposta pública per assegurar l'Estat del Benestar, que la crisi va afeblir. I jo sóc dels que penso que el sector públic es mantindrà quan el sector privat sigui eficaç i lliure.

Si el món empresarial català, que sempre ha estat potent, és capaç de tirar del carro del país, el sector públic se'n veurà beneficiat i podrem fer aquesta aposta per l'Estat del Benestar i donar llibertat d'elecció a la ciutadania, alhora d'escollir si aposten per fer ús de l'escola pública, la concertada o la privada, i el mateix en l'àmbit de la sanitat. I en un país modern, obert i avançat com és Catalunya, és perfectament compatible el factor Estat del Benestar i l'economia liberal, de fet no només és compatible, sinó que és necessari, i a Catalunya això s'ha demostrat al llarg de la història, ja que som una terra de botigues, és a dir d'autònoms i de comerç. Jo aposto fermament per aquest model, on és garanteixi l'Estat del Benestar i alhora s'aposti per una economia liberal.

«Si l'economia va bé, Catalunya també!»

Joan Grané Caballero, 14 de juliol de 2019