I ARA QUÈ?
El 21 de desembre van celebrar-se eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions il·legítimes, convocades en conseqüència de la intervenció de la Generalitat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, que va cessar al President Puigdemont, al Vicepresident Junqueras, la resta dels consellers i conselleres i alts càrrecs dels diferents departaments de la Generalitat. Tot això en mig d'un clima de repressió i censura, dut a terme per part de l'Estat des del referèndum de l'1 d'octubre en el que van posar-s'hi més efectius de seguretat que per la lluita antiterrorista. El Govern Espanyol ha utilitzat la violència d'Estat contra gent pacífica i democràtica que defenia col·legis electorals on hi havia gent posant paperetes dins d'urnes.
Un Estat que intervé les finances de la Generalitat, un Estat on no hi ha separació de poders, amb la qual cosa és un Estat antidemocràtic, un Estat demofòbic, que li fa por la democràcia, un Estat que al segle XXI té presos polítics, un Estat que censura la llibertat al carrer, al sistema educatiu i als mitjans públics de comunicació, un Estat que manipula tot allò que té al seu abast, un Estat que diu mentides, un Estat que se salta la seva pròpia Constitució, de la qual diu ser-ne el garant, un Estat (monàrquic) on el rei usurpa el poder executiu, i fa el mateix missatge que el president i no un missatge neutral i conciliador que és el que li pertoca al cap d'Estat. En definitiva un Estat decadent, i que cada dia se li allunya més Catalunya, cada votació que es duu a terme queda més evidenciada la voluntat creixent del poble català, de constituir-se en República sobirana i de no voler formar part d'aquest Estat amb els defectes ja mencionats.
Arribats a aquest punt transcendental en el qual estem com a país, s'han de prendre decisions. Tenim diversos mandats democràtics al darrere que emparen el camí que volem traçar. El primer és el de les eleccions del 27 de setembre del 2015, després el del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les eleccions del passat 21 de desembre del mateix any, totes elles donen victòries al moviment independentista, i el cert és que cada oportunitat que ha tingut el sobiranisme de comptar-se a les urnes ha eixamplat la base social, i les eleccions imposades del 21D, no n'ha estat una excepció en la que l'independentisme ha superat la barrera dels 2 milions de persones i quedant propers a les 2,1 milions de persones. Aquest resultats enfront dels 1,8 milions de catalans que diuen que no a l'estat propi, podríen avalar que el govern sortint de les negociacions entre els partits avanci fermament cap a la activació dels efectes de la República.
En la meva opinió, en primer lloc el que toca fer és acabar amb l'article 155 que ha estat rebutjat de forma massiva pel poble català a les urnes, un 155 que ha fet tan de mal a les institucions catalanes, als consensos arribats entre tots de l'autogovern i la Generalitat i a l'economia del país. En segon lloc s'han de restituir les institucions catalanes, amb la gent que estava abans de l'aplicació de l'article 155. S'ha de restituir el govern de Catalunya, amb el seu President, el Carles Puigdemont, el Vicepresident Junqueras, els consellers i conselleres i alhora els alts càrrecs i institucions que el 155 s'ha carregat. També s'ha de restituir la mesa del Parlament amb la seva Presidenta, la Carme Forcadell i la resta dels integrants.
En tercer lloc, els presos polítics han de sortir de la presó que no és el lloc que els pertoca estar, tornar a casa amb les seves famílies i posar-se en el lloc on els ciutadans els han col·locat el 21D.
I en quart lloc després de la Declaració d'Independència feta el 27 d'octubre del 2017, i l'aval del poble a la mateixa, s'haurà d'obrir un temps de negociació amb l'Estat Espanyol, per tal de fer realitat aquella declaració d'intencions del 27-O en el Parlament de Catalunya. Una negociació en la qual es tractin molts aspectes, entre ells el traspàs de competències estatals a la Generalitat, la negociació del pagament de deutes, pagament de pensions i Seguretat Social, i la permanència de la República Catalana a la Unió Europea, ja que hi ha un compromís inequívoc del poble català a contribuir en el projecte europeu. En definitiva una separació amistosa que és el que interessaria més a les dues parts (més a la part espanyola i europea).
En el cas que la via de la negociació no sigui acceptada de cap de les maneres, i l'Estat segueixi tancat en la banda del no DIÀLEG, i la no acceptació de la realitat catalana, considero que s'haurien d'aplicar els resultats del 21D, i així iniciar una negociació interna i enfortir-nos per tal d'implementar els resultats, i així fer efectiva la Declaració d'Independència feta el 27 d'octubre i desplegar així, la República a tots els nivells i amb totes les conseqüències que se'n derivin. Així mateix, s'haurà de comptar amb gent compromesa i disposada a servir el país amb les conseqüències que això comporti, a ser possible el govern legítim de Catalunya a la totalitat. Llavors considero que haurem d'estar disposats com a poble, a tot, absolutament a tot, ja que les represàlies de l'Estat augmentaran i tornaran a aplicar un article 155, amb possibles intervencions de les forces armades de l'Estat contra població civil, recordem que Espanya és un Estat venjatiu que no perdona les derrotes, ni que des de Catalunya es facin les coses ben fetes, com s'estan fent.
Crec que l'aplicació de l'article 155 és evitable, i no pas renunciant a les idees que ha encomanat el poble, sinó impedint la seva aplicació des del carrer, amb mobilitzacions ciutadanes permanents que impedeixin la feina de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Una feina que s'hauria de començar des de la Generalitat, posant els Mossos d'Esquadra al servei de la República i de la ciutadania i no del 155. Una obediència al mandat del poble català i a la Generalitat, i una desobediència total a l'Estat, impedirà els efectes del 155, posarà en marxa una República, que si es defensada al carrer i implementada des de les institucions rebrà el suport i reconeixement internacional.
Aquest reconeixement internacional, arribarà en el moment que es vegi que Catalunya no ha acatat el 155 ja que ha passat pantalla, i en aquesta nova pantalla republicana ja s'estan fent totes les tasques necessàries d'un estat, com és el control tributari, el control del territori, i de les competències, sense necessitar l'Estat Espanyol.
Al parlar de desplegar la República, vull dir que s'hauria de posar en marxa la Hisenda Catalana, que recapti tots els impostos, amb la creació d'un Banc Central de Catalunya, i tot una sèrie de mesures republicanes.
Aquest seria el plantejament personal que proposo pels pròxims temps que vindran al iniciar el 2018. És obvi que no serà gens senzill, però aquesta República tirarà endavant si el poble i les institucions avancen al mateix ritme, prefereixo que aquest ritme sigui lent però ben fet, que no pas ràpid i de qualsevol manera. Penso que el procés cap a la independència no serà ràpid ni senzill, ans el contrari, serà un procés llarg i complex que requereix de nous i diferents actors convençuts amb el projecte nacional, com en són ara el President Puigdemont i el Vicepresident Junqueras.
És obvi que el camí cap a la República no serà un camí de roses i que tindrem un Estat al davant que ens posarà totes les treves que pugui, utilitzant la violència d'Estat contra la gent. Però nosaltres amb la resistència pacífica que vam demostrar en el referèndum de l'1-O i en la vaga general del 8N, ens guanyarem el nostre bé preuat, pel qual s'ha lluitat durant tant temps i generacions, que és l'estat propi. I ho farem ben fet, amb seny, prudència i il·lusió, perquè Catalunya s'ha guanyat el dret a ser respectada, aquí i arreu.
Visca Catalunya i Visca la República!
Joan Grané Caballero, 23 de desembre 2017