GENERAR CONSENSOS; SUPERAR LA CRISI

Després de gairebé dos mesos de confinament, sembla que el país es comença a llevar. Ho dic amb la màxima prudència perquè després de tant temps de paràlisi total de pràcticament el món sencer, el sentit comú m'obliga i ens obliga a ser extremadament prudents i curosos.

Un segon rebrot seria terrible. En primer lloc pel sistema sanitari i per la vida de la nostra gent, és a dir per motius de salut pública. També ho seria per l'economia, les empreses, els treballadors i l'administració, de manera que la col.laboració de cada ciutadà i ciutadana per evitar una recaiguda és imprescindible.

Ara que comencem a sortir totes i tots de les nostres llars, i anem a fer esport, alguns ja comencen a obrir els seus negocis, algunes escoles començaran a estar actives en les properes setmanes, i també ho faran altres empreses, és imprescindible, que com menciono en el títol, es generin consensos per poder superar la crisi. Uns consensos amplis i de país, que incloguin a la majoria de forces polítiques, els sindicats, les patronals, entitats socials i del tercer sector, en definitiva el teixit social i econòmic de Catalunya. Plegats i disposats a establir un diàleg social i uns acords que permetin aixecar el país, l'economia i la societat després d'aquest cop tan dur, i el més important, que siguin uns acords amplis i inclusius que no deixin absolutament ningú enrere.

Aquests consensos, al meu entendre tenen dues potes fonamentals, que son, per una banda donar confiança a les persones i a les famílies, i també donar estímuls a les empreses i el conjunt del teixit associatiu i l'economia productiva del país. Dues potes fonamentals que tenen un objectiu essencial, que és l'aixecament econòmic, com a base per al progrés social.

S'ha de donar confiança a les persones i a les famílies, perquè comprensiblement, existeix una part significativa de la població que té por i aquest fet psicològic és molt perjudicial per a les persones mateixes, com pel conjunt del país. El sector públic ha de donar confiança i seguretat. També estímuls a les empreses i autònoms, ja que molts d'ells malauradament han quedat malparats de la gran paràlisi que hem viscut. L'administració ha de donar les garanties perquè emprenedors, autònoms i PIME aixequin el vol, i així activar el progrés econòmic, insisteixo, com a base pel progrés social.

Per fer tot això, que és imprescindible, el sector públic s'ha de dotar de recursos per poder protegir als qui més ha perjudicat la situació, i aplicar unes mesures adaptades a les oportunitats que alhora ha generat aquesta crisi. Oportunitats basades en el creixement tecnològic i del món virtual i telemàtic i també la necessitat de superar la bretxa digital. Unes mesures que fa dos mesos les anomenaríem «de futur», i avui afortunadament son el present.

L'aposta pública que s'haurà de fer, se'ns dubte ha de ser expansiva a nivell social i dinàmica a nivell econòmic, i per fer això i poder evitar un dèficit excessiu, que comporti un endeutament rècord com es pronostica, la UE ha de fer la seva feina, per poder evitar també la desconfiança i la desigualtat entre els països del nord i del sud d'Europa. En aquest sentit la Unió Europea ha d'apostar per fer transferències directes als estats més perjudicats, per evitar una situació de deute desmesurada, que es donaria amb nous préstecs i els interessos corresponents.

Parlo de generar consensos per superar la crisi, ja que ara més que mai son necessaris. Consensos a tots els nivells, passant pels diversos ajuntaments, diputacions, el nostre país, el conjunt de l'Estat i se'ns dubte a les institucions europees que juguen un paper clau. La societat reclama això i l'economia ho necessita més que mai.

Joan Grané Caballero, 23 de maig de 2020