ÉS L’HORA DEL DIÀLEG
Després de set anys de Partit Popular i Mariano Rajoy a la Moncloa, sembla que una nova "operació diàleg" pot arribar, i esperem que aquesta sigui efectiva. Han estat set anys de política arbitrària i de negació constant al diàleg. Set anys desastrosos per la política, perquè un dels principals actors estava negat a fer política, tot i ser el màxim representant del poble espanyol.
La moció de censura, presentada i guanyada pel PSOE i Pedro Sánchez, gràcies al suport de Podem, PDeCAT, ERC, PNV i EH Bildu, obre a Catalunya i a la resta de l'Estat una finestra d'oportunitats on sembla que hi ha voluntat política, gestos i acostaments que poden tenir la clau per obrir una nova etapa, on regni la política, el diàleg i el seny. Un seny que des de Madrid van perdre, setmanes abans de l'1 d'octubre.
Sóc plenament conscient que el PSOE, va ser còmplice gratuït de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, però també hem de ser conscients que varen ser ells, els que van retirar la arbitrària intervenció financera de la Generalitat, que el govern del PP es negava amb totes les lletres a fer-ho, evidentment, no hem d'agrair absolutament res. També han estat els que han apropat els presos polítics a presons de Catalunya, que és una qüestió d'aplicació estricte de la justícia i les lleis penitenciaries, però ho han fet, cosa que el PP i Ciutadans mai ho haguessin fet. Recordem que els 9 ostatges de l'Estat, haurien de ser lliures ja que són persones innocents, pares i mares de família, germans, germanes, tiets, tietes, amics, amigues, i demòcrates i pacifistes, motius pels quals estan en presó.
Demà mateix, dilluns 9 de juliol, s'inicia aquesta etapa de diàleg i en definitiva l'etapa de la política, que és la que toca. El President del Govern Espanyol i el President de la Generalitat de Catalunya, Pedro Sánchez i Quim Torra es reuneixen a la Moncloa, una reunió que a parer meu ha de servir perquè tots dos es posin al dia de les respectives posicions, principis, i objectius dels respectius governs, també de la situació que hi ha a Catalunya i a la resta de l'Estat. Òbviament s'hauran d'abordar diversos temes referents a polítiques socials, d'infraestructures, i d'altres que amb el govern de Rajoy va ser impossible d'abordar.
També crec que és important, i el President Torra va recalcar-ho al Parlament, plantejar-li al President Sánchez, la demanda majoritària de la societat catalana, sobre el reconeixement del dret a decidir, mitjançant una consulta o referèndum legal i acordat amb l'Estat. Personalment penso que no hem renunciar mai al dret a l'autodeterminació, ja que és un principi fonamental dels drets humans i la Carta de les Nacions Unides, es tracta del dret que tenen tots els pobles a determinar lliurement el seu estatus polític, sempre democràtica i pacíficament.
Una altre opció, que jo plantejo, davant una possible negativa del President Sánchez al dret a decidir, apel·lant al "rajoyisme" i a la Constitució del 1978, és la possibilitat de negociar una consulta, on no és pregunti de forma binària sobre la independència de Catalunya, sinó una pregunta de resposta múltiple, on es puguin incorporar diverses propostes, com la d'un estat federal, o bé el pacte fiscal, també la mateixa independència de Catalunya, el manteniment del status quo o bé la centralització de l'estat reduint competències per les autonomies, i que la gent tingui dret al lliure vot democràtic.
Crec que la solució al conflicte sobiranista, és donar la veu als catalans, i ho reitero i reiteraré una vegada rere una altre, amb el reconeixement previ del dret a l'autodeterminació per part de l'Estat. Així veuríem clarament la voluntat del poble català, i amb aquests resultats en mà i el reconeixement per part de l'Estat dels mateixos, es podrà avançar cap a un costat, cap a l'altre, o bé no avançar, però de totes maneres, amb la voluntat dels catalans i les catalanes a sobre la taula, per obrir una taula de diàleg i arribar a consensos. Consultar al poble, en democràcia, és una obligació.
Com dic en el titular, és l'hora del diàleg, d'un diàleg franc i sense cap condició, ni renúncia prèvia, on es pugui parlar de tot, un diàleg basat en la confiança mútua, i s'ha de tenir en compte, que perquè un diàleg desencadeni en una negociació, i aquesta en un acord, tots plegats haurem de cedir i ser flexibles, sempre hi quant hi hagi voluntat política per part del Govern Espanyol i per part nostre no renunciem als principis i a les demandes diverses de la societat catalana.
Joan Grané Caballero, 08 de juliol 2018