ELS PRESSUPOSTOS MÉS SOCIALS DE LA HISTÒRIA
"3 de cada 4 euros del pressupost van destinats a polítiques socials. Cal aprovar els comptes per poder fer front als reptes del país, i cal fer-ho responent al 52% del vot independentista. Vull que s'aprovin amb la CUP. Només es poden aprovar amb la CUP".
Fa poc més d'una setmana, el govern de la Generalitat de Catalunya, amb el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró al capdavant, varen presentar els comptes per al 2022. Uns pressupostos aprovats en el si del consell executiu i que per primer cop en molt de temps, es presenten complint els terminis establerts. Tanmateix, encara els queden per superar tots els tràmits parlamentaris, fins a la seva aprovació.
Parlem d'uns pressupostos necessaris i que responen de manera inequívoca a les necessitats del país. Un país que com tot el món, porta gairebé dos anys de pandèmia i de crisi social i econòmica, a les quals el govern hi ha de fer front de manera clara i directa, atacant les problemàtiques existents i oferint solucions, estímuls i sortides a tots els reptes que té Catalunya al capdavant. Aquests pressupostos per als 2022 que presenta el govern de la Generalitat, són uns pressupostos ambiciosos i amb clara voluntat transformadora, uns comptes que promouen la justícia social, el benestar i la igualtat, posen èmfasi en la cultura, la llengua i l'ensenyament com a mitjà, i aposten clarament per la digitalització del país, la sostenibilitat, la generació d'activitat econòmica, i l'acció exterior del Govern.
Tots aquests conceptes mencionats queden molt bé com a proclames que sovint es fan sense arribar enlloc, però el govern no s'ha quedat en la proclama de conceptes i idees mencionades en el debat d'investidura, sinó que hi proposa polítiques al darrere i molt més important, uns diners pressupostats per a fer-ho possible. Em referiré a aquests comptes, com els més socials, elevats i expansius de la història, perquè certament ho són. Uns pressupostos que dediquen el 75% dels recursos a polítiques socials i que avancen en la consolidació i enfortiment de l'Estat del benestar a Catalunya.
L'enfortiment dels serveis públics és quelcom evident en els comptes i necessari pel país. Es produeix un augment sense precedents de les partides referents a la salut, que augmenten en 1.456 milions d'euros en respecte a l'exercici anterior, sent el Departament amb major inversió, així com en l'àmbit de l'ensenyament, on es reforça el paper de l'escola pública, s'incrementa la inversió en les universitats, s'estableix la gratuïtat en el 2n curs de parvulari, s'augmenta la partida per l'impuls del català i es destinen diners per a la digitalització de l'ensenyament, lluitant així contra la bretxa digital, també amb mesures com el desplegament de la fibra òptica a tot el territori.
En l'àmbit de les polítiques de drets socials, podem parlar de la lluita activa contra la pobresa energètica, juntament amb l'augment de 120,8 milions d'euros en polítiques d'eficiència energètica i la injecció de 1.000 milions d'euros en polítiques d'habitatge. Alhora, i en el àmbit del Departament d'Igualtat i Feminismes, es destinen 92 milions d'euros a polítiques feministes. Cal destacar també, l'aposta per a la mobilitat sostenible, amb l'augment de 119 milions d'euros respecte al darrer exercici, destinats al transport públic.
I en darrer terme, en l'àmbit de l'economia, les empreses i la cooperació, el govern pressuposta 22,3 milions d'euros en projectes de suport als emprenedors, així com un augment de 4 milions d'euros pel que fa a l'acció exterior de la Generalitat, en defensa de la cooperació, del fet nacional del país i dels interessos econòmics, comercials i exportadors de Catalunya a l'exterior.
Amb tot això, ens trobem amb un pressupost de 38.139 milions d'euros, 5.618 M d'euros superior als de l'exercici anterior, és a dir, un augment de gairebé el 15%, que inclou també 500 milions d'euros extraordinaris per poder fer front a la COVID-19.
Uns pressuposts marcadament socials i d'arrel keynesiana i expansiva, amb la ferma voluntat de reactivar i transformar el país en tots els seus àmbits, enfortint sempre l'Estat del benestar, les polítiques contra l'emergència climàtica i l'estímul per a l'activitat econòmica i emprenedora.
Francament, desitjo que aquests pressupostos s'aprovin amb la CUP, que és el soci del govern, de fet cal que s'aprovin amb la CUP, en tant que són la llei més important d'un govern i donaria solidesa al caràcter independentista d'aquest mandat. Sóc conscient que el model de país de la CUP i del govern és divergent en certs aspectes, però això no implica en cap cas, que mitjançant la negociació, el pacte i la bona voluntat de tots els actors, es pugui arribar a un bon acord per a totes les parts i sobretot per Catalunya, com certament ja va succeir amb els pressupostos del govern del president Puigdemont a l'any 2017.
#ReActivemCAT
Joan Grané i Caballero, 20 de novembre de 2021