ELITISME CASTÍS
"Em permetré analitzar els resultats del 4-M a la Comunitat de Madrid, els motius que penso que porten a la victòria del Partit Popular, el personatge de la Sra. Díaz Ayuso i l'impacte que pot tenir a nivell estatal i inclús català."
Com és sabut, les eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid van donar una victòria aclaparadora al Partit Popular i en concret a la presidenta Díaz Ayuso. Uns resultats que certament responen a unes dinàmiques purament madrilenyes, però que poden tenir repercussió en d'altres comunitats on governa el PP amb Ciutadans, i també en el que és la política estatal.
Els resultats del darrer dimarts penso que responen a dos criteris essencials. El primer és el populisme de manual que certament encarna la Sra. Ayuso, i que ha sapigut copsar molt bé per atraure a la gran majoria dels votants madrilenys, independentment de la renta, la ideologia o d'altres variables. I per altra banda, els resultats del 4-M responen a una visió d'un elitisme castís, conservador i d'arrels buròcrates, que és un estil de vida molt propi de les ciutats de Castella i que les autoritats polítiques estatals s'han encarregat de perpetuar-lo intentant fer de Madrid una espècie d'oasi espanyol o de paradís fiscal, on totes les vies de comunicació han de passar per la capital de l'Imperi - excepte els vaixells, és clar! -.
El Partit Popular - sobretot el madrileny - s'ha agafat de manera fèrria a les proclames a favor de la llibertat, de fet el lema "Libertad" ha estat el més escoltat en campanya. Però crec que cal analitzar la llibertat per la qual aposta el PP madrileny, ja que és una llibertat associada només a les restriccions per a la COVID-19, és a dir, com han manifestat al llarg de la campanya, llibertat és poder prendre canyes i tapes, llibertat és no trobar-te amb una ex-parella pel carrer, i llibertat és reduir els impostos per atraure grans empreses i buidar les províncies de Castella La-Manxa o Castella i Lleó... aquest és el concepte de "Libertad" per al PP, que la combina perfectament amb acostaments a VOX i amb votacions contràries a l'eutanàsia o a l'avortament. Pot semblar surrealista, però encara ho és més quan escoltes els simpatitzants del PP al carrer Gènova cridant "Libertad".
Paral·lelament, també cal analitzar el personatge d'Isabel Díaz Ayuso. S'ha de reconèixer que la jugada estratègica que ha dut a terme ha estat bona i els resultats així ho demostren, però cal tenir en compte que la líder del Partit Popular a Madrid, és un fenomen purament madrileny i que respon a una lògica exclusiva de la capital i a una manera de fer política i de connectar amb l'elector, que en segons quines zones de l'Estat no son extrapolables. Tenint en compte la tirada que té la presidenta Ayuso, si sap jugar bé les seves cartes en el mandat de 2 anys que li resta, pot ser que el 2023 es desfaci políticament de VOX - com ho ha fet de Ciutadans -, i assoleixi una majoria absoluta a la Comunitat de Madrid, que sens dubte seria un factor desestabilitzant per al trajecte que ha iniciat Pablo Casado cap a la Moncloa.
La sacsejada del taulell polític que ha provocat el PP madrileny, pot tenir efectes col·laterals en la política estatal i de facto en la política catalana. El PP a Madrid ha aconseguit la fita més preuada de José María Aznar - que va aconseguir a l'any 2000 -, que per motius diversos amb Rajoy va trencar-se, parlo de la reunificació de tota la dreta espanyola - des del centre-dreta fins l'extrema dreta - al voltant del Partit Popular. Ayuso ho ha aconseguit, i Pablo Casado vol que el terratrèmol a la Puerta del Sol arribi fins al Palau de la Moncloa, però dubto que el president Sánchez veient la desfeta del PSOE a Madrid, vulgui convocar eleccions aquest any 2021, tanmateix encara té legislatura fins a finals de 2023.
L'auge de la dreta a Madrid i l'estat d'ànim al carrer Gènova, pot ser que facin que a Pedro Sánchez li agafi el tremolor de cames que li va agafar quan al febrer de 2019 va haver-hi la manifestació de la dreta a la plaça de Colón - PP, VOX i Cs -. I aquest tremolor de cames del president del Govern, em temo que pot produir-se en dues direccions molt clares; la primera és en relació a Catalunya. Si la disposició a resoldre el conflicte polític per part del PSOE i Pedro Sánchez era nul·la, amb el PP i VOX pujats de to, la taula de diàleg - a la qual no li veig futur - caurà pel seu propi pes. I l'altre actor que pot sortir malparat és Unidas Podemos, ja que el president Sánchez podria tenir una temptació de fer la jugada d'Ayuso, buscant desfer-se del partit fins fa ben poc liderat per Pablo Iglesias, per tenir una majoria més sòlida i governar en solitari. Tot i que amb els resultats de la Comunitat de Madrid, l'estat d'ànim del Partit Popular i la més que probable desaparició de Ciutadans - possible soci del PSOE al Congrés -, dubto que Sánchez s'aventuri a experiments que puguin portar a Pablo Casado - de la mà d'Abascal - al Palau de la Moncloa.
Joan Grané i Caballero, 09 de maig de 2021