EL MARC MENTAL DE LA VICTÒRIA

"Per poder avançar en el camí i la lluita per la independència, primerament ens cal fer un gir de 180 graus en la mentalitat pessimista de l'independentisme, per poder instal·lar-nos en un marc mental optimista, resolutiu i guanyador"

L'1 d'octubre de 2017 van fer-se moltes coses bé, certament és innegable. I alhora s'ha de fer autocrítica sobre d'altres aspectes en els quals l'independentisme va fallar, o no va estar del tot encertat. Per altra banda, no és estrany que es cometessin errors, ja que no som experts en processos d'independència, de fet, ningú ho és.

Primerament, i per contribuir a reinstal•lar aquest marc mental guanyador del qual parlo, vull revisar i posar èmfasi en tot allò que vam fer bé el Primer d'octubre, i després ho faré amb allò que penso que cal posar-hi atenció.

La unitat i cohesió entre el poble, les entitats de la societat civil i les principals institucions del país, va ser quelcom clau i imprescindible per poder fer efectiu el referèndum. Hi havia confiança mútua.

Cal parlar també de l'organització popular, l'expressió de poble i de comunitat entre les persones que es va teixir durant la jornada de l'1-O, i els dies anteriors i posteriors. Una ciutadania activa, mobilitzada, empoderada i amb mentalitat de victòria, és imprescindible per guanyar. L'1-O va ser així.

No voldria oblidar-me de la importància d'unes institucions compromeses, determinades i amb aquesta mentalitat guanyadora. L'1-O vam poder celebrar el referèndum, entre d'altres, perquè el govern del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras s'ho creien, sabien que anàvem a celebrar el referèndum i tenien la situació sota control. I el mateix passa amb el Parlament de Catalunya, cal una cambra amb una majoria compromesa, i amb la presidència i la mesa disposats a tot, com sembla que existeix avui, i com va existir l'1-O amb la presidenta Forcadell.

Havent mencionat tres aspectes que van ser claus i imprescindibles per a la celebració del referèndum, cal posar a sobre de la taula allò que a judici personal cal canviar o millorar per poder guanyar el proper embat democràtic.

La tardor del 2017 no acabàvem de saber amb quina actitud respondria l'Estat davant del repte democràtic que vam plantejar des de Catalunya. Existia el dubte de si la resposta seria la tradicional resposta espanyola quan es tracta d'un afer d'Estat, o potser seria una resposta més moderna, europea, pacífica i democràtica. Finalment vam trobar-nos la resposta tradicional espanyola, però agreujada tenint en compte que vivim en una democràcia, a la UE i en ple segle XXI. Aquí potser vàrem pecar d'ingenuïtat, ja que no vam saber llegir que quan es posa contra les cordes tot un règim, la resposta és violenta, repressiva, antidemocràtica i obviant els drets i llibertats. Això avui ja ho sabem, és un aprenentatge i s'ha de tenir en compte perquè el proper embat esdevingui guanyador.

És per això, que coneixent l'abast i la dimensió de les respostes que pot oferir l'Estat, l'independentisme ha de preparar estratègies que contemplin fer front a la repressió a la vegada que s'avança en el procés de confrontació amb l'Estat i es materialitza la independència. Tornaríem a pecar d'ingenuïtat si pensem que al tensionar encara més les costures del règim del 78, la resposta de l'Estat no pot ser més violenta, més repressiva i inclús sagnant. L'Estat espanyol més al límit que durant les jornades de l'octubre del 2017, és molt perillós i això ho hem de contemplar en plans de contingència, per poder seguir lluitant.

Alhora, i a diferència del Primer d'octubre, caldrien dos factors més; demostrar que estem a punt per posar en marxa les estructures d'estat, i tenir pactat el reconeixement internacional, per poder culminar el procés de confrontació democràtica amb una DUI efectiva.

Demostrar que estem preparats per exercir com a Estat serà detonant per sumar estats al reconeixement de la República Catalana. Però alhora caldrà tenir pactats reconeixements de certs estats i que acabi esdevenint un efecte dominó.

És per tot això que cal fer un canvi de mentalitat, deixar el pessimisme, l'independentisme estèril i l'estabilització de governs estatals, per agafar les regnes del conflicte, dur-lo on ens convingui, omplir-nos d'optimisme, esperit de victòria i engrescar així al carrer, per tornar-hi amb més força. És imprescindible repetir allò que es va encertar l'1-O i treballar conjuntament per rectificar els errors.

Urgeix bastir una estratègia compartida com abans millor, una estratègia clara i que retorni  la il•lusió, l'esperança i la cohesió del moviment. Mentalitat optimista i de victòria, tenim la majoria per fer-ho i sense mirar de reüll a l'Estat, que facin, nosaltres hem de dirigir el conflicte, tirar pel dret i iniciar un procés de confrontació democràtica i intel·ligent, que culmini amb una DUI amb efectes clars i definitius.

#NoSurrender

Joan Grané i Caballero, 28 d'agost de 2021