EINES D’ESTAT
Quan sorgeix una crisi de les magnituds de les del COVID-19, els problemes i la capacitat o la manca per a oferir solucions queden molt més evidenciades. I se'ns dubte, ha estat el cas de Catalunya i l'Estat Espanyol en el seu conjunt. S'ha posat a debat, la gestió de la salut pública en els darrers anys, i alhora la capacitat de resistència de l'economia davant d'una crisi tan seguida a la del 2008.
Cada dia queda més clar, que Catalunya necessita eines d'estat per poder fer front a les crisis i per poder gestionar millor el dia a dia, eines per poder atendre les necessitats de la gent. Quan dic gestionar millor el dia a dia, parlo dels recursos econòmics que té actualment l'administració de la Generalitat, i els que podria tenir la del nou estat que necessitem. Parlo també d'una gestió més semblant a les que s'han fet a França, Àustria, Suïssa o Dinamarca, que no pas a la que s'ha fet Espanya. I això no depèn del color del govern, perquè hem vist un govern espanyol d'entrada progressista i amb ministres marcadament d'esquerres, que han actuat d'una manera determinada. En canvi el govern de la Generalitat, amb membres socialdemòcrates i d'altres liberals, si l'Estat li ho hagués permès, haguessin actuat d'una manera més preventiva i alhora amb una major protecció de les persones, dels treballadors, els autònoms i les PIME.
Catalunya necessita eines d'estat per poder acabar amb l'etern dèficit fiscal de la Generalitat, és a dir recursos que es generen a Catalunya i mai poden ser invertits en el país. Aquest dèficit fiscal, que desencadena en un endeutament de la Generalitat, comporta una menor capacitat de recaptació tributària, que se'ns dubte repercuteix i frena el desenvolupament de les polítiques públiques que Catalunya necessita.
El dèficit fiscal de Catalunya en respecte a l'administració central, és de més de 16.000 milions d'euros, que representa el 8,5% del PIB català i costa a cada català una mitjana de 2.000 euros anuals. El país necessita eines d'estat per poder fer front a les necessitats de la gent. El dèficit s'ha d'eixugar i arribar en la mesura del possible al superàvit fiscal, però el sistema de finançament autonòmic no ens permet acabar amb el dèficit, que és greument perjudicial per l'economia catalana, això requereix d'estat propi.
Si Catalunya avui en dia no tingués el dèficit fiscal que té, es podrien fer dues coses essencials. La primera i molt important i en relació a la crisi del COVID-19, és invertir en salut pública, en personal sanitari, alhora posar tots els diners que avui en dia es volen posar (però la Generalitat no té totes les competències) en crear un matalàs per a les famílies, els autònoms i les PIME, per pal·liar el previsible cop en l'economia. Que les famílies no perdin poder adquisitiu amb els ERTO, ajudar als autònoms i a les PIME, donant-los liquiditat, facilitats de crèdit a interès 0 i fent exempcions en els seus tributs. I en segon lloc, i fent referència al post-coronavirus, poder reduir els impostos als catalans i catalanes, sobretot a les rendes baixes i mitjanes, així com a les PIME, per donar l'impuls que l'economia necessitarà quan passi el confinament.
En definitiva, Catalunya necessita eines d'estat, és a dir, eines republicanes per acabar de facto amb el dèficit fiscal i gaudir de la totalitat dels recursos generats en el país. Així poder garantir i enfortir l'Estat del Benestar i reduir la càrrega fiscal dels ciutadans de Catalunya i de les empreses, d'aquesta manera afavorim el creixement econòmic i la justícia social, que en qualsevol país han d'anar de la mà.
Joan Grané Caballero, 18 d'abril de 2020