DIÀLEG, SÍ; ESTAFES, NO!

"En la taula de diàleg s'ha de poder parlar d'amnistia i autodeterminació, sinó em temo que no resoldrem res."

Penso que a aquestes alçades tots plegats ens coneixem. I malgrat que encara no coneguem quina és la proposta dels principals partits espanyols per a resoldre el conflicte polític del país, sí sabem, i molt, que l'Estat espanyol no compleix allò que acorda. No son gent de paraula.

Sóc el primer que defenso que ha d'existir un diàleg i una negociació bilateral entre les parts, perquè com diu el vell tòpic: «parlant la gent s'entén». Però aquest diàleg ha de ser real. I un diàleg real és un diàleg on es pugui parlar de tot, de tot, és absolutament de tot. I com que tots plegats ens coneixem, aquesta taula de diàleg ha de comptar mínimament amb un relator, i ja posats a demanar, una mediació internacional. Però principalment penso en un relator, que no és ni més ni menys que una figura neutral, que exerceixi de testimoni i relator del diàleg, la negociació, i si s'escau dels possibles acords. Si no és així, la part catalana hauria d'anar amb compte, perquè l'Estat mai compleix el que acorda i sempre se'n desdiu, perquè recordem que el PSOE no té cap ganes de dialogar, tot plegat era postureig per obtenir suports en la investidura.

Fem memòria: el PSOE renya al president Torra perquè diu ser escèptic de la taula de diàleg. El President de la Generalitat, expressa els principals temes de consens en el sí de la societat catalana, l'autodeterminació i l'amnistia, per poder-los tractar en la taula, i automàticament el PSOE diu que aquests temes no es poden tractar.

Doncs si en la taula de diàleg no es pot tractar el quid de la qüestió, el centre del conflicte polític, arribem a la conclusió que no és un diàleg, que és una estafa. I no dubto que hi hagi bona gent del PSC, Podemos o els comuns, que realment creguin en un diàleg franc i sincer, però qui té la paella pel mànec és el PSOE de Pedro Sánchez, Felipe González i els GAL, i no tenen cap bona intenció envers Catalunya.

El que no pot passar, és que la taula de diàleg esdevingui un espai on desviar-nos del nostre objectiu, que és la independència de Catalunya, i això ERC ho ha de tenir en compte. El diàleg amb l'Estat - malgrat que sigui necessari -, ara per ara no ofereix les condicions per arribar a bon port i no enganyar a la gent, perquè el PSOE no està disposat a parlar sobre la qüestió que genera un consens del 70-80% de les catalanes i els catalans, de manera que així no anirem enlloc.

Tanmateix, la confrontació intel.ligent de la qual parla el president Puigdemont, ha de ser l'eina que ens permeti pressionar l'Estat, torçar el braç, més enllà de la taula de diàleg o perquè no, en el sí de la taula de diàleg, que per molt necessària que sigui, hem de ser conscients que no depèn únicament dels catalans. Per molt que ens pesi, l'Estat no estarà disposat a parlar d'allò que genera consens a Catalunya, que és el dret a l'autodeterminació i l'amnistia dels presos polítics, i la taula de diàleg esdevindrà una estafa, perquè mentrestant la repressió continuarà.

De manera que, diàleg, sí, i amb tothom. Però diàleg real, efectiu i amb garanties de viabilitat i compliment. I com que malauradament això no passarà a curt termini, l'estratègia ha de ser la d'una confrontació democràtica i intel.ligent, posant el conflicte en l'escenari internacional, i poder així avançar i alhora sumar partidaris.

Joan Grané Caballero, 07 de setembre de 2020