DEFENSA EL CATALÀ; PARLA’L!

"La millor manera de defensar la llengua catalana, és parlar-la. I ara més que mai ens toca defensar-la, així que: parlem-la i normalitzem-la"

El català és una llengua minoritària i minoritzada, en comparació amb la llengua amb la qual conviu diàriament a Catalunya i en en conjunt dels Països Catalans, que és el castellà. De manera que certament, i com a llengua minoritària i minoritzada, necessita un altaveu, un plus; per evitar que quedi arraconada per la tot poderosa llengua castellana, sota el pretext de «hablaré en castellano, así nos entendemos todos». Un error que sovint cometem i que debilita la llengua, ja que prioritza el castellà com a llengua d'ús social en la majoria de situacions. Si cal parlar castellà, es parla. Però sempre que es pugui fer en català, hem de fer-ho, cal protegir la llengua.

La defensa de la llengua catalana no entén de partits, ni d'ideologies concretes, entén només d'una voluntat de ser i d'existir. El català agermana els diversos pobles dels Països Catalans en una idea de comunitat i fraternitat. I a nivell particular de Catalunya, la llengua, juntament amb la cultura, ens defineix com a nació, de fet ens defineix com una de les nacions més antigues del continent europeu, sempre defensant una identitat pròpia, sovint oprimida al llarg de la història pels Estats espanyol i francès.

Malgrat tot, actualment continua l'opressió de l'Estat espanyol i els seus principals partits, contra la llengua catalana, i en conseqüència contra les nostres particularitats, les ens defineixen com a nació, molt abans inclús que existís la nació espanyola. Els partits de la dreta espanyola - PP, VOX i Ciutadans - i sovint el PSOE, tenen una fixació incomprensible en atacar, menysprear i voler enfonsar la llengua catalana, sota el concepte d'una unificació lingüística de l'Estat, en castellà. Això, a part de ser propi de règims dictatorials, no és coherent amb les diverses realitats nacionals existents a l'Estat espanyol, que son realitats en català, basc, gallec, també castellà, així com diversos dialectes que estan arrelats en províncies o comarques d'arreu del territori.

M'agradaria adreçar-me a aquelles persones que escampen que la llengua castellana està en perill a Catalunya, que els partits independentistes volen suprimir-la, o bé, que no pots fer ús del castellà a l'escola, a l'esbarjo o en els comerços. Això és rotundament fals i està basat en la ignorància del que és la realitat catalana. El castellà per si sol, té tanta força, i té tants parlants, que mai estarà en perill enlloc, tampoc a Catalunya. La realitat és, que a Catalunya tothom escriu, parla i entén el castellà - fet que és molt positiu -, però en canvi en el cas del català no és així. El català és entès per la gran majoria dels catalans, però en canvi no tothom el parla, i menys l'escriu. De manera que, el castellà no està, ni estarà en perill a Catalunya; si alguna cosa està en perill, és el català, que ha perdut parlants en els darrers anys.

Em reemeto al títol del llibre de la lingüista catalana, Carme Junyent, «El futur del català depèn de tu», el futur del català depèn de nosaltres, dels qui en som parlants, els qui llegim, pensem, estudiem o simplement escoltem el català. La llengua és un meravellós instrument de comunicació i alhora per enfortir el que és la nostra cultura, una raó de ser inclusiva i democràtica, que ens defineix com a poble i com a nació, en definitiva el que ens agermana com a ciutadans. Catalunya és un país divers i cosmopolita, on hi conviuen diverses llengües, i amb força el català i el castellà. Però mai hem d'oblidar que el català és la llengua pròpia de Catalunya, i ha de seguir sent la llengua d'ús social i normalitzat en tots els àmbits. El català ha de ser la llengua d'entrada i acollida, i una gran eina de cohesió social entre catalanes i catalans.

Per defensar la llengua, cal parlar, escriure i llegir en català. Fem-ho!

Joan Grané i Caballero, 28 de novembre de 2020