CONTRA PITJOR, SEMPRE PITJOR

Catalunya, de nou torna a ser decisiva a Madrid, per a la formació o no d'un govern a l'Estat, i en conseqüència per a l'estabilitat d'aquest govern. Havent d'escollir i sabent que cap opció és bona, millor no bloquejar la opció menys dolenta, i afavorir una tranquil·litat que ens permeti endreçar i reordenar casa nostra.

Jo sempre he estat i sóc dels que penso, que millor un govern del PSOE i Unides Podem, que no pas un govern del PSOE en solitari i amb l'aprovació de la dreta, o bé un del PP i Cs de la mà de VOX, que podria donar-se amb una repetició electoral. I defenso aquesta posició per dues raons molt evidents, la primera i elemental és perquè les tres dretes només tenen un projecte per Catalunya, que és l'aplicació de l'article 155, res més. I la segona raó, és perquè si Unides Podem entra en el Govern Espanyol, podrà exercir pressió en el PSOE, perquè s'iniciï l'imprescindible diàleg que cal a Catalunya.

El dijous, en la sessió d'investidura, jo era partidari de l'abstenció, sempre que hi hagués un acord amb Unides Podem. El vot favorable a Pedro Sánchez, no era possible, degut a que el candidat no havia complert amb la seva obligació de negociar i configurar una majoria per governar, el President Sánchez no ha ofert absolutament res a Catalunya, de manera que no podíem oferir-li el vot favorable. El vot negatiu, volia dir votar amb els que com diu el President Mas, «volen calar foc a Catalunya», PP, Cs i VOX, i en segon lloc és tancar la porta al diàleg i dir-li a la societat catalana que no volem fer política per millorar les seves condicions de vida. De manera que des del primer moment vaig creure en l'abstenció, una forma de no bloquejar l'única opció de govern que existeix, i optar de nou per enfortir l'oferta de diàleg al Govern Espanyol, i contribuir al clima de distensió política a Catalunya. Crec que és més fàcil iniciar un diàleg amb una abstenció, que no pas amb un no, però evidentment i com no pot ser d'altre manera respecto les posicions que cada partit hagi pres al respecte.

Malgrat la ferma voluntat de diàleg, que sempre mantindré, igual que la voluntat de resoldre els conflictes mitjançant les vies polítiques, em preocupa que altres no ho vegin així, i particularment em preocupa que una part dels poders i partits de l'Estat, creguin que aquesta tardor amb una previsible sentència condemnatòria per als presos polítics ho hauran resolt tot, perquè és exactament el contrari. Una sentència que condemni al presos i preses crearà una onada de mobilitzacions contaries a la sentència i també crearà més desafecció cap a l'Estat Espanyol, de la que existeix actualment. De manera que si l'Estat Espanyol vol jugar el partit al terreny de joc, que es en la política i mitjançant el diàleg, emetrà una sentència absolutòria, que torni la política a la política i l'allunyi dels tribunals.

De manera que vull tornar a apel·lar al sentit de la responsabilitat, en aquest cas de l'Estat i del PSOE en particular, per fer les coses ben fetes i buscar plegats una solució a la situació de Catalunya. Una solució que necessàriament haurà d'acontentar a la major part possible de la societat catalana, no només a la meitat d'independentistes, ni tampoc només a la meitat d'unionistes, ha de ser una solució d'ampli consens social i que passi per les urnes.

I per acabar, vull fer una crida de nou, al diàleg com a única recepta i vull reclamar la llibertat per als nostres presos polítics, així com el retorn dels exiliats i exiliades, que són on són pel simple fet de donar veu a la ciutadania, mitjançant l'exercici del dret a vot. Espero que aquesta tardor es faci justícia, i persones innocents tornin a casa seva amb les seves famílies. Catalunya no necessita condemnes que commoguin el país, Catalunya necessita i reclama moderació per poder dialogar i arribar a acords i estabilitat perquè l'economia segueixi en el bon camí.

Bon Estiu i Salut!

Joan Grané Caballero, 28 de juliol de 2019