COHESIÓ, BON GOVERN I 52%
"El nou govern Aragonès-Puigneró, entre molts, té dos grans reptes: superar la crisi sanitària, social i econòmica; i preparar l'embat democràtic amb l'Estat, que permeti implementar la majoria del 52% a favor de la independència."
Primerament voldria felicitar i agrair la voluntat d'entesa i la feina dels equips negociadors, tant de Junts per Catalunya, com d'Esquerra Republicana, que malgrat els dalts i baixos ha arribat al destí que la majoria de catalans que el 14-F vam votar independència, esperàvem. I en segon lloc, donar l'enhorabona al president de la Generalitat, en Pere Aragonès, al vicepresident del Govern, en Jordi Puigneró, i a totes i tots els consellers del govern de la Generalitat de Catalunya. Parlem d'un equip jove, tècnic, amb voluntat transformadora i de servei a la causa de la llibertat.
El Govern que aquesta setmana comença a caminar, té grans reptes per endavant i no menors. En primer lloc, i com a condició sine qua non, caldrà un compliment escrupolós dels acords de govern i dels mecanismes de coordinació establerts en el mateix. La primera assignatura d'aquest govern, és estar cohesionat per a poder fer front a aquests reptes, ja que sense unitat de govern serà impossible fer-hi front amb solvència. El compliment dels acords ERC-Junts i ERC-CUP serà imprescindible per a garantir la viabilitat de la legislatura i la majoria parlamentària del Govern.
I com mencionava a l'inici, aquest govern té dos grans reptes; i el primer i més immediat és superar la crisi i mirar de tornar el país a la normalitat de manera progressiva. Cal extingir la crisi sanitària per poder centrar l'acció de govern en la recuperació social i econòmica. I per extingir la crisi sanitària és imprescindible vacunar, vacunar i vacunar. Des de ja fa un parell de mesos el procés de vacunació ha agafat embranzida i serà elemental que així continuï, fins no tinguem la immunitat de grup. I el conseller Argimon agafa el relleu de la consellera Vergés, amb l'objectiu de seguir amb el pla de vacunació massiva.
I a partir de ja, el govern té el repte majúscul de superar la crisi, tot implementant plans de rescat social i de reactivació econòmica i empresarial. És important que aquest estiu la situació es comenci a normalitzar, i que els comerços, bars, restaurants, locals d'oci nocturn, festivals, concerts i el turisme puguin començar a desenvolupar la seva activitat, tot generant llocs de treball i reactivant l'economia. També caldrà que el nou govern centri l'atenció en les persones més vulnerables, aturats, persones amb ERTO, les PIME, els autònoms, etc.
En el àmbit de la gestió, el govern també té tasques pendents pel que fa a polítiques ambientals i per seguir implementant l'economia sostenible, també polítiques que facin avançar el país en la transformació digital i tecnològica, potenciar la salut pública, l'ensenyament, la protecció i promoció de la llengua catalana, combatre la violència masclista i implementar polítiques per a la igualtat de gènere. I alhora, fent valer l'acord entre ERC i la CUP, cal promulgar les lleis necessàries per aturar desnonaments i fer que la brigada mòbil no participi en aquests, així com fer efectives polítiques per garantir el dret a l'habitatge i modificar els protocols d'actuació d'Interior pel que fa al model d'ordre públic, a més d'implementar el pla pilot sobre la Renda Bàsica Universal, o la transformació de l'Institut Català de Finances en una banca pública.
El segon gran repte que té el govern, és la qüestió nacional. Els acords d'ERC tant amb Junts, com amb la CUP, donen dos anys de marge a la taula de diàleg entre governs - que va pactar ERC amb el PSOE -, i arribats al 2023, si aquesta no dona fruits, la voluntat de les 3 formacions independentistes és de fer un embat democràtic amb l'Estat. De la mateixa manera que mostro el meu escepticisme pel que fa als possibles resultats d'aquesta taula, sóc conscient que el govern de la Generalitat s'hi ha d'asseure per traslladar la voluntat popular sorgida del 14-F i constatar la voluntat o la negativa del govern de l'Estat a resoldre el conflicte polític posant l'amnistia i l'autodeterminació al centre del debat - tal i com expressa la voluntat del poble de Catalunya -.
I mentrestant el govern de la Generalitat estigui assegut cara a cara amb el govern espanyol, s'haurà de preparar aquesta materialització del mandat de l'1 d'octubre i el 14-F. Caldrà definir que vol dir «embat democràtic» preparar-nos per encarar el post-taula per via del Consell per la República i els espai de coordinació establerts, perquè cal recordar que l'independentisme té el 52% dels suports i això legitima avançar cap a la República Catalana. Tanmateix, per a mi un embat democràtic és la obertura d'una etapa de mobilitzacions al carrer, de confrontació democràtica i intel·ligent i de desobediència civil i institucional que culmini amb una activació de la declaració d'independència. Però perquè els resultats d'aquest embat democràtic, siguin diferents als del 2017, durant aquests dos anys - del 2021 al 2023 -, l'independentisme ha de preparar tots els aspectes necessaris per guanyar aquest embat. Parlo de tenir lligat el reconeixement internacional, de tenir el control dels sectors estratègics del país, de ser capaços de prendre el control de la totalitat de les competències, i de ser poder desplegar els efectes de la independència. I això, tenint diversos plans de contingència per a fer front a les més que probables respostes violentes per part dels poders de l'Estat espanyol.
Per acabar, volia desitjar, sort, encerts i molta força al nou govern, per tal d'entomar els reptes que té el país amb empatia, mirada llarga i sentit d'Estat.
Joan Grané i Caballero, 27 de maig de 2021