2022: CANVI DE RUMB

"Un bon inici d'any seria tornar a l'acord d'investidura amb la CUP, trencar la política de pactes amb Espanya, dissenyar l'embat amb l'Estat i consolidar el que ha de ser la recuperació social i econòmica."

Penso que durant l'any 2021 no s'han fet les coses el millor que es podrien haver fet, i sens dubte el 2022 és una bona oportunitat per a canviar el rumb de la legislatura en el terreny nacional, i modificar radicalment les dinàmiques en les relacions entre els actors independentistes.

En primer lloc, és transcendental fer ús de tots els recursos disponibles per afrontar la pandèmia de la Covid-19. En bona mesura els pressupostos per al 2022 - aprovats recentment - ja ho contemplen. Però aquest, ha de ser un any per a la recuperació social del país, la reactivació econòmica i la consolidació de l'Estat del Benestar a Catalunya. Més i millors serveis públics, més polítiques de sostenibilitat ambiental i protecció i cohesió territorial, i davant dels embats de l'Estat espanyol contra la llengua catalana, fer una defensa desacomplexada del català, que és el que ens defineix com a nació i que construeix els llaços de fraternitat entre tots els territoris dels Països Catalans.

Alhora, i igualment important perquè tot pugui fluir amb normalitat, d'entrada s'haurien de renovar confiances en el sí dels grups parlamentaris independentistes, tornar als acords d'investidura i si s'escau renovar-los. Cal reeixir l'aliança amb la CUP per no desencarrilar el mandat del 14 de febrer, i que acabi sent una nova legislatura de pactes per a l'estabilitat en el marc autonòmic. Jo no vull viure sense la CUP, com va dir en Toni Soler, jo vull que tots els actors independentistes sumin i aportin el seu gra de sorra en el projecte d'emancipació nacional.

En segon lloc, és imprescindible per un gir de 180º en les relacions amb el govern d'Espanya. Mantenir llaços amb el PSOE i Podemos, que no tenen cap intencions ni ganes de parlar de res, no és pràctic entenent que l'objectiu és arribar a la independència. Taules estèrils dins del marc autonomista, amb la cultura de súbdit en la que sempre estan i estaran basades les relacions amb Espanya, no ens permeten avançar cap a la independència, ens fan adormir el conflicte polític. Cal passar a l'ofensiva, trencar les relacions amb Espanya i preparar-nos.

Però la pregunta és, preparar-nos perquè?

Doncs cal preparar-nos per quan arribin les sentències dels tribunals europeus sobre la macrocausa de l'1-O, sentències sobre els exiliats, etc. Aquest ha de ser un momentum polític que des de l'independentisme hem de saber aprofitar. Cal preparar l'embat democràtic, aixecar-nos d'una taula que «mareja la perdiu» i desestabilitzar Espanya, per poder guanyar.

Insisteixo, les sentències europees que ens donaran victòries i deixaran tocat a l'Estat, molt tocat, han d'esdevenir el momentum polític que generi una onada de mobilitzacions populars i contundents, i processos continuats de desobediència civil i institucional, que ens permeti culminar allò iniciat l'1-O. Però per a fer l'embat i guanyar la independència, cal prèviament preparar-ho bé, en el marc d'una taula de diàleg per la independència, on hi participin partits, actors, entitats, sindicats, organitzacions independentistes, i caldrà prèviament haver desestabilitzat a l'Estat espanyol i fer trontollar els ciments del règim del 78. Els processos d'independència es culminen amb èxit quan l'Estat enemic és dèbil i està desestabilitzat, abans, durant i després de l'embat i la confrontació per culminar la independència.

Per tant, i a tall de conclusió, cal canviar el rumb de la legislatura i passar a l'ofensiva, també en la qüestió lingüística. Cal tornar als acords ERC-Junts-CUP, trencar els pactes amb Espanya, aixecar-nos de la taula de diàleg i preparar l'embat democràtic que s'haurà de materialitzar aprofitant el momentum polític de les sentències europees que desestabilitzaran, debilitaran i deslegitimaran Espanya. Serà necessari que el Parlament de Catalunya reactivi la Declaració d’Independència del 27-O, el govern agafi el gua tot desplegant-ne els seus efectes, i es produeixi un procés de mobilització contundent i permanent. Amb un govern espanyol estable i fort, serà del tot impossible arribar a la independència.

Bon any 2022, i visca Catalunya!

Joan Grané i Caballero, 08 de gener de 2022